`
Es diu d'una persona hipòcrita, que mostra una cara o fesomia, però n’amaga una altra de més fosca
Ben menjar i bon tracte, a tothom cau bé.
Quan tot el cel és roig, augura pròxims vents forts. La calma marina és moltes vegades preludi de tormenta
És una caricatura de la cara de les persones
Reflecteix una època en què la gent intentava "llegir" la maldat o la bondat en la cara dels altres. Borni de l'ull dret, murri perfet: Es deia que qui perdia l'ull dret desenvolupava una astúcia i una picardia especials per sobreviure. El "murri" és algú espavilat, que sap moure's i enganyar si cal. Borni de l'ull esquerre, ni en pau ni en guerra: Indica que de la persona que no hi veu de l'ull esquerre no te'n pots fiar mai. Es considerava un senyal de mal averany o de caràcter perillós.
Desitjar [alguna cosa] que ell posseeix i procurar prendre-l'hi
Tenir ganes d’orinar i sinó ho fas et fas damunt
Incitar algú a parlar per a obtenir la informació que interessa
Quan es passa gana, es fa qualsevol cosa per sobreviure. La gana malmet el judici: Una persona que té el "ventrell" (l'estómac) buit sol estar de mal humor, precipitada o desesperada. Per tant, els consells o les decisions que prengui en aquest estat no seran gaire fiables.
Sentir-se endut per una passió, sobretot d'ira o d'amor
Fer per complicar una qüestió, filar prim injustificadament
Es diu perquè és cridaner i estrambòtic allò que se n’ix de la norma o del costum general
Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra
Hom ha de afrontar amb valentia i optimisme els moments difícils
La vista i el tacte es complementen perfectament en l’anàlisi de les coses materials
Exclamació per tal d’expressar el moviment de fer, caminar, córrer o de fugir
Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre
[cluc = clos, tancat]. Allò que s’aprén de memòria és molt perdurable
Ho diuen per significar que els documents escrits tenen més valor que les paraules orals
Canviar el color de la cara d’una persona: tornar-se vermell, pàl·lid, etc.
Ens recorda que hom parla d'allò que s'estima o que ocupa els seus pensaments o el seu cor. Diu que, indefectiblement, les cames sempre ens porten cap a alò que estimem.
Igual que de manera instintiva la llengua va al queixal que fa mal per alleujar-la, cadascú sap millor que ningú el que el perjudica o el que li convé.
Es diu quan sense esforç, amb facilitats, es poden aconseguir les coses
Són els símptomes de bona salut. Diu que són els millors ingredients per no haver de visitar sovint el metge.
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió
1 gener. Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió