Tema
joc
720 refranys catalogats sota aquest tema.
Conillets a amagar
Joc que consisteix en una persona que corre perseguint altres jugadors. Si els toca el primer jugador tocat és el que persegueix a la següent partida i així successivament
joc animals maneres de dir
Consells, en diners
Dita amb la qual s'inicia un desafiu. Davant de qualsevol insinuació, es posen els diners que seran els testimonis, es guanye o perda, de la partida de desafiu
consells diners joc
Correguda d'escala
Es diu del moviment de la pilota que després de pegar al rebot, va amb força per l'escala, tot acostant-se a la corda
maneres de dir joc
Correr la mà
S'aplica a la pilota que no colpeja en sec la mà, sinó la recorre, i, per tant, no fa tant de mal
joc cos huma maneres de dir
Cremar corda
Expressió hiperbòlica que hom dóna a la pilota molt forta que passa arran de corda
maneres de dir joc
D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
És una lliçó de prudència i escepticisme davant de les coses que semblen bones però són poc fiables o passatgeres. És la manera de dir-nos que no ens fem il·lusions abans d'hora. L'alegria de jugador és efímera. Avui guanya i està eufòric, però demà ho pot perdre tot. La salut de vell és delicada i qualsevol petita cosa la pot trontollar. I un cel molt net i ple d'estrelles, sobretot si és massa brillant, sovint és el preludi d'un canvi brusc de temps o d'una gelada forta.
joc oratge salut alegria
De cartes i de daus, els millors són no jugar-los
joc
De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc
Vol dir que els diners fàcils o guanyats sense esforç (com al joc) no serveixen per a aconseguir coses sòlides, útils o duradores a la vida. El porc representava una riquesa i un aliment bàsic important per a la llar, que s'havia de guanyar amb el treball honrat.
animals joc
De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart
Expressa la desconfiança cap a les persones que pateixen addiccions al joc, l'alcohol o una golafreria extrema. S'utilitza per indicar que d'aquestes persones no se'n pot esperar res de bo o de fiar.
déu joc menjar beure
De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou
camp joc
De jugar, ningú no se'n fa ric
diners joc
De les dotze a la una, corre la mala fortuna
Vol dir que la dissort ve en molt poc temps
joc
De mentiretes
Es diu en un joc, quan no s'hi juga res. Significa fer veure una cosa que no és real, especialment jugant.
joc maneres de dir
De robar i de jugar benhaja qui me'n traurà
joc
De tot el joc de cartes, oros, copes, bastos i espases
Significa tenir de tot, una gran varietat de coses o una barreja de elements diferents aplegats en un mateix lloc. Fa referència als quatre pals tradicionals de la baralla espanyola. Oros: Representen els diners, el comerç i la riquesa material. Copes: Simbolitzen el clergat, la festa o el sacerdoci. Bastos: Mostren el treball del camp, l'agricultura i la força física. Espases: Indiquen la noblesa, la guerra i l'exèrcit.
joc
De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos
joc
Deixar a uns apegats a la paret
Expressió hiperbòlica amb la qual se significa la victòria abultada d'un equip sobre l'altre
maneres de dir joc
Deixar en conill [algú]
Significa principalment guanyar-li a algú tots els diners o pertinences en el joc, o bé deixar-lo sense res (arruïnar-lo). També pot significar deixar algú totalment despullat o sense roba (equivalent a deixar en pilotes o en porreta). Anar en conill: Estar completament nu o anar sense roba. La nuesa del conill: Prové de la imatge del conill quan se li lleva la pell abans de cuinar-lo; la seua carn queda totalment blanca, nua i exposada.
animals joc maneres de dir
Del joc poc, i millor ni gota
Aconsella evitar el joc d'atzar, ja que es considera una activitat que envicia, genera addicció i porta a la ruïna econòmica. La saviesa popular suggereix que és millor no jugar gens (ni gota) per evitar mals majors.
consells joc
Del joc, en ve el foc
L'excés de proximitat i d'intimitat poden inflamar-los els ànims.
foc joc
Del joc, en vénen tota mena de raons
Significa que els jocs, especialment els d'atzar o apostes, sovint deriven en discussions, baralles, malentesos o disputes.
joc
Del joc, ni molt ni poc
Adverteix que en el joc d'atzar no és bo en excés. Recorda que val més no abusar-ne mai. Aaconsella prudència i moderació davant dels vicis o passions que puguin portar problemes econòmics o personals.
joc
Del jugador, gra o palla
Signi-fica que d'una persona viciosa del joc s'ha d'arreplegar o acceptar qualsevol cosa que pugui donar o pagar al moment, ja sigui de molt valor (gra) o de poc (palla), abans no ho perdi tot. Fa referència a la poca fiabilitat de qui juga els diners. Aconsella no refiar-se d'un cobrament futur. Convé agafar el que es pugui a l'instant.
joc
Del jugar al robar una passa només hi ha
joc
Del jugar, renegar i briconejar, costa de desavesar
joc
Demanar una pilota
Preguntar si una jugada dubtosa ha estat falta o bona al marxador o al públic
joc maneres de dir
Descarregar-se en la pilota
S'utilitza per a descriure una acció de joc agressiva i potent. Indica la manera de jugar la pilota en la qual el jugador aplica tota la força del seu cos sobre la pilota i no solament la del braç.
joc maneres de dir
Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor
S'utilitza tradicionalment com un consol de mentiretes per a algú que acaba de perdre una partida de cartes, un joc de taula o una aposta, fent-li veure que la seva mala sort amb els daus es compensarà amb l'èxit sentimental.
amor joc
Despenjar les pilotes
Arreplegar les pilotes que durant la partida han estat encalades o penjades
joc maneres de dir
Després de l'un juga l'altre
joc
Després de les cartes vistes, tots son jugadors
joc
Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no
Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca. Expressa amb ironia que allò difícil és bregar amb algú que no té traça ni idea de com funciona un joc. Sovint un inepte fa moviments imprevisibles que ni ell mateix entén. Descol·loca el bon jugador perquè no pot predir les jugades lògiques.
déu joc
Deute d'honor
Deute contret en el joc d'atzar, És una obligació moral o un compromís basat en la paraula donada i la reputació, més enllà d'un contracte legal.
joc maneres de dir
Dilluns: rasca-rasca, dimarts: bingo, dimecres: 6/49, dijous: primitiva, divendres: cuponàs, dissabte: loteria, diumenge: travesses.
Setmana dels malfeiners
joc setmana treball
Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc
Parla de la falta de seguretat del diner guanyat sense esforç al joc d'atzar. Adverteix de la gran inestabilitat dels diners aconseguits a través del joc. Indica que aquesta sort econòmica és molt canviant i poc fiable: un dia es pot tenir molta riquesa, un altre dia no tenir res, i de tant en tant només una petita quantitat.
diners joc
Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut
adverteix que els diners aconseguits mitjançant l'atzar no duren. Recorda que allò que es guanya fàcilment jugant, s'acaba perdent amb la mateixa rapidesa sense arribar a consolidar-se.
diners joc
Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs
Avisa del perill del joc i de la seva naturalesa enganyosa. Significa que els guanys obtinguts en el joc no s'han de considerar mai com a diners propis o segurs, sinó com un préstec temporal que aviat es tornarà a perdre a la mateixa taula de joc. Els diners que guanyes jugant enganyen el teu cap. Qui té el costum de jugar torna a apostar i perd tot el que havia guanyat i més.
diners joc
Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat
Significa que els diners guanyats fàcilment al joc no es tenen pas en compte i se'n van amb la mateixa rapidesa amb la qual s'han obtingut, sense arribar a ser profitosos ni duradors.
diners joc
Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen
Significa que allò que ve ràpidament, se'n va de la mateixa manera, ja que la gent no sap gestionar ni retenir la riquesa que no ha costat de guanyar.
diners joc
Diners de joc no fan pilerot
[El pilerot fa referència a fer un "piler" o un bon munt (pila) de diners o béns acumulats]. Significa que els guanys obtinguts a través del joc d'atzar no serveixen per a acumular una gran fortuna o un bon patrimoni estable. Adverteix que allò que ve fàcilment pel joc, se'n va igual de ràpid i no perdura per a formar una riquesa sòlida.
diners joc
Dir mal de les cartes i jugar amb dos jocs
joc
Ditxós qui pot fer el joc tot sol
Significa que és millor obrar sense control ni companyies importunes
joc
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets
parentiu foc joc
Doblador de primera jugador de tercera
En referència al joc del dominó. Es recomana no tirar una ficha doble la primera jugada sino és necessari.
joc
Doble parella
En el joc de pòquer, 2 parells de cartes iguals en el seu valor
maneres de dir joc
Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller
Expressa la idea que els vicis solen anar junts. Suggerix que algú que ja té tendència al joc i a la mentida, fàcilment caurà també en l'alcoholisme i la infidelitat, indicant que dones, vi i joc són la perdició dels homes.
joc beure
Donar capot
En el joc de cartes significa guanyar una partida deixant el contrari a zero, és a dir, sense que hagi aconseguit guanyar cap basa ni puntuar. En el llenguatge quotidià s'utilitza per a descriure una derrota absoluta, un desastre total o una situació on algú ha estat completament superat o desarmat en un debat o competició. També s'aplica quan es fa callar algú de manera contundent, deixant-lo sense arguments ("el va deixar capot").
joc maneres de dir indumentària
Donar joc
En l'esport significa facilitar la participació dels companys d'equip i mantenir la dinàmica del joc. En sentit figurat significa oferir possibilitats, ser útil o donar rendiment a una situació.
donar joc maneres de dir
Donar quinze i falta
Guanyar a algú en alguna cosa després de donar-li avantatge
joc maneres de dir
Donar tercer (o "donar un terç") en tots els trinquets
En la pilota valenciana és una modalitat d'avantatge en les travesses i partides. Significa que un jugador o equip es considera superior a un altre i, per tant, concedeix als seus rivals un desavantatge d'inici perquè la partida estiga més disputada. Aquest avantatge equival aproximadament a començar la partida o el joc amb un terç dels punts ja anotats a favor dels rivals, o a donar-los un avantatge equivalent en el marcador.
joc maneres de dir
Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans
Recull una creença tradicional sobre les suposades propietats màgiques o de protecció que s'atribuïen a la pell de serp en relació amb l'engany i el joc. S'associava la serp amb la l'astúcia i la capacitat de veure-hi clar o de descobrir fraus en apostes i jocs de cartes.
animals joc
El bon joc és no jugar-lo
Adverteix que la millor manera d'evitar la destrucció, la pèrdua de diners o els problemes derivats del joc és no participar-hi.
bona joc
El bon jugador coneix les cartes amb l'olor
Significa que una persona molt experimentada en un joc té tanta pràctica que gairebé endevina les jugades o les cartes per intuïció o costum. Mostra el domini absolut d'alguna cosa. Neix de passar moltes hores jugant a cartes.
joc
El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla
Destaca la traça d'un bon jugador de cartes que domina els jocs. Fa referència a la destresa amb la baralla com ara la manilla, el tuti, el truc i la bescambrilla. La manilla: Un joc de basades de quatre jugadors per parelles on el nou és la carta més alta. El tuti: Un joc d'origen francès basat a cantar parelles o vintenes segons les cartes del mateix pal. El truc: Un joc de envits i basades molt viu a l'País Valencià. La bescambrilla: Un joc de cartes antic i de la família del truc.
joc
El bon jugador dóna per sota
Fa referència a costums de jocs de cartes tradicionals on el repartidor ("el qui dóna") reparteix les cartes començar des de la sota o a partir d'uns criteris concrets de la partida.
bona joc
El bon jugador quan juga no coneix sa mare
Significa que una persona molt entregada al joc oblida tot el més important, fins i tot la família o la pròpia mare, a causa de la passió o la competivitat. Qui juga de veritat perd qualsevol sentiment de pietat o amistat. L'únic que importa és guanyar o continuar la partida.
bona joc persones
El bon jugador, bon bevedor i bon fumador
Descriu el prototipus de la persona aficionada al joc de cartes o de taula clàssic. Relaciona l'hàbit del joc de cartes amb el consum de vi i tabac en l'ambient tradicional de les tavernes i el lleure d'altres èpoques. Associa l'experiència o la perícia en el joc amb costums socials anàlegs com beure i fumar.
bona joc beure
El bon jugador, fumador i bevedor
Descriu el prototipus de la persona aficionada al joc de cartes o de taula clàssic. Relaciona l'hàbit del joc de cartes amb el consum de vi i tabac en l'ambient tradicional de les tavernes i el lleure d'altres èpoques. Associa l'experiència o la perícia en el joc amb costums socials anàlegs com beure i fumar.
bona joc beure
El dau ja està tirat
Expressa que no es aconsellable desdir-se d'una decisió ja presa, quan els fets ja estan molt avançats.
joc
El diner del jugador no té aturador
Assenyala que l'afició als jocs d'atzar fa que els diners es gastin sense fre. Com que la ludopatia fa que no es pugui parar de jugar, la bossa mai s'arriba a omplir i, per tant, no necessita cap tancador o lligador per guardar-la.
diners joc
El guanyar fa riure i el perdre mala boca
Significa que guanyar sempre produeix alegria i satisfacció, mentre que perdre provoca frustració, emprenyament o malestar. Aquest contrast es pot aplicar tant a competicions i jocs com a qualsevol situació de la vida on hi hagi resultats oposats.
cos huma joc mal riure/plorar
El joc crema [o destrueix] més que el foc
Adverteix sobre el perill extrem dels jocs d'atzar i les apostes. Aquesta dita subratlla que la ludopatia i les pèrdues econòmiques poden arruïnar vides, patrimonis i famílies de manera més devastadora i duradora que un incendi físic.
foc joc
El joc fort, el vi ranci i la dona jove
Recomana aprofitar els millors plaers de la vida material
joc vinya persones
El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc
Adverteix sobre el perill del joc, especialment el d'atzar, subratllant que no és un simple entreteniment sinó una activitat destructiva que "crema" (fa perdre diners o reputació) a qui hi participa. S'utilitza per destacar el risc de perdre-ho tot.
foc joc
El joc no paga la candela
El joc clandestí s’ha relacionat habitualment amb la nit
joc
El joc porta tots els mals
El vici del joc no porta res bo.
joc mal
El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec
Adverteix que les regles d'un joc o la trampa d'un negoci es poden arribar a conèixer bé, però les intencions, reaccions o secrets de la persona que hi juga (el jugador) són imprevisibles i no se n'ha de posar la mà al foc. Pots dominar una situació, però mai no causar un excès de confiança sobre com actuarà l'altre.
joc
El joc, el llit, la nit i el foc no s’acontenten mai amb poc
El joc en general sol entusiasmar els participants fins a l'extrem de crear-los dependència
joc foc dormir dia i nit
El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí
Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral
joc persones
El joc, la dona i la mar són tres mals
Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències
joc persones mar
El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos
El joc, la sort i l'amor són tres elements que mai es poden controlar del tot i que sempre van lligats a la incertesa de la vida. Tots tenen moments bons i moments mals. En el joc guanyar o perdre depèn del moment. La sort pot venir o anar-se'n sense avís. L'amor té etapes de molta alegria i etapes de tristesa o dubte.
amor joc
El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà
[tarannà: Caràcter; manera d'esser i d'obrar]. Adverteix que la sort en el joc és efímera i enganyosa; qui guanya diners ràpidament un dia, sol tornar-los a perdre a la llarga. La dita reflecteix la naturalesa inconstant del tarannà apostador, on la fal·lera per jugar impedeix retenir els guanys. Mostra com el guany inicial no és durador. Reflexiona sobre la fal·làcia de pensar que es pot vèncer el sistema de manera permanent.
joc
El jugador el joc cerca de cor
Descriu la pulsió interna i l'afany irrefrenable de qui té el vici del joc. L'expressió «de cor» subratlla que la cerca del joc neix d'un desig profund, gairebé visceral. El jugador ho converteix en el centre de la seua vida, per davant del treball o la família. Reflecteix com la necessitat d'apostar capgira la voluntat de la persona de manera addictiva.
joc
El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar
[Barba d'or: Un símbol de grandesa, riquesa o de fer-se ric i de guanyar molts diners. Plegar: Significa deixar de jugar, parar o recollir a temps]. Avisa que la prudència val més que la sort cega al llarg del termini. Significa que el jugador més savi i prudent és aquell que sap retirar-se a temps abans de perdre tots els diners o el temps al joc.
joc
El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà
Adverteix que el joc d'atzar porta sempre a la ruïna final. Per molt que algú obtingui un benefici puntual, la temptació de continuar jugant farà que acabi perdent tant els guanys com el patrimoni propi.
joc
El jugador no deixa hisenda ni renda
Significa que el vici del joc arruïna a la persona i a la seva família, ja que el jugador perd tot el seu patrimoni i no pot mantenir cap font d'ingressos ni béns. Qui juga els diners de forma obsessiva acaba venent o gastant tot el que té. No pot generar ingressos estables (renda) ni conservar les seves propietats (hisenda). Recorda que el vici del joc porta a la misèria i no porta res de bo a llarg termini.
joc
El jugador no té jorn bo
[Jorn: dia]. Sentencia com el vici del joc acaba destruint la pau i l'estabilitat diària de la persona. Afirma que el jugador mai té un dia realment bo o profitós. Encara que un dia guanye diners, la seua ment ja està atrapada pensant en la pròxima aposta, per la qual cosa no en gaudeix. Si perd, arriba la ruïna i el penediment; si guanya, augmenta l'addició. Al final, el balanç de cada jornada sempre és negatiu per a la seua vida, la seua salut o la seua butxaca.
joc
El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall
[La sota i el cavall: Són figures de la baralla de cartes tradicional]. Adverteix de la ludopatia i la ruïna. Parla del vici del joc de cartes, on el jugador obsessionat arriba a apostar i perdre-ho tot per anar cobrint les pèrdues, fins a arriscar la seva pròpia família i béns.
joc
El jugador quan té sort, que no remeni les cartes
Ens dona una lliçó de prudència i pragmatisme, especialment aplicada a l'estratègia en moments d'èxit. Adverteix que, quan la fortuna està de cara i les coses van bé, no s'han de fer canvis innecessaris (remenar les cartes de nou) que puguen trencar eixa dinàmica positiva. En un sentit més ampli, significa que si has aconseguit una bona situació o un avantatge, el millor és deixar les coses com estan i no temptar la sort amb experiments o moviments arriscats que ho puguen espatllar tot.
joc
El millor de les cartes és no jugar-les
joc
El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop
Fa referència a la prudència extrema i a evitar per complet un perill, un problema o una situació compromesa abans que pugui afectar-te. Ni de lluny: Evitar qualsevol indici o acostament al problema. Ni a prop: No tenir cap mena de contacte directe ni suposat benefici. Marxar o fugir de certs assumptes és la millor decisió per mantenir la tranquil·litat.
joc
El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar
Significa que un bon professional o una persona molt hàbil, com ara un gran jugador, pot triomfar o resoldre una situació difícil fins i tot quan té en contra tots els elements o eines necessaris.
joc
El pare carabasser
És un joc tradicional i popular de rotllana i de penyores en què els jugadors reben un nombre o un nom. Un d'ells fa de "pare carabasser" i porta el ritme amb un dau o a través de frases ràpides que els altres han de respondre sense equivocar-se ni dubtar. Qui s'equivoca, triga massa a respondre o respons un nombre que no toca, perd i ha de pagar una penyora.
joc maneres de dir
El perdre cria mala sang
Fa preocupar-se, irritar molt, produir un fort sentiment de repulsió.
joc
El que diu la meua boca, ho manté la meua butxaca
Expressió dita en el moment d'iniciar-se un desafiu, en el qual l'home del poble vol mantenir la seua paraula i la millor manera de demostrar-ne el valor és amb diners
diners joc
El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà
casa joc
El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner
Adverteix que no es pot guanyar a qui controla el negoci o coneix massa bé el joc, ja que jugar amb el taverner és una imprudència arriscada.
diners joc vinya
El que talla, no baralla
joc
El que va al trinquet. Al cap de l'any queda net
Expressió que indica la poca confiança que la gent del poble té en les travesses del trinquet
joc
El qui juga és juga la ventura
joc
El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc
Significa que qui passa massa temps distret amb passatemps, jocs o mirant entreteniments descuidarà les obligacions i la cura de casa seva o de la seva feina. Adverteix que dedicar massa hores a l'oci o a distreure's aparta la persona del servei i de la feina necessària.
joc
El qui juga per obligació, perd per necessitat
La necessitat és mala consellera
joc
El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles
Significa que antigament aquests jocs de cartes eren considerats passatemps propis de dones o jugats a l'àmbit domèstic. Bescambrilla (o brisca): Joc de cartes de basa, que es juga amb quaranta naips o amb el joc complet de cartes entre dos o quatre jugadors, que es poden emparellar, i en què guanya el jugador que reunix un major nombre de punts en les bases que fa. Set i mig: Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o acostar-s'hi com més millor sense sobrepassar este nombre.
joc
El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer
joc
El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles
joc
El tuti, joc de murri
El tuti és un joc de cartes entre dos jugadors, en què, als punts que ha guanyat cada jugador, s'afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll (40 punts si són de trumfo, i 20 punts si són d'un altre coll) i pel fet de guanyar la darrera basa (10 punts), i en què es pot guanyar la partida reunint els quatre reis o els quatre cavalls o fent capot o pèssim. Quan el jugador, en aquests joc, aplega els quatre reis o els quatre cavalls fa el tuti.
joc
El vi del joc, el beu qui pot
Averteix sobre els perills del joc i la gresca, indicant que les conseqüències o les despeses (com ara pagar el vi) acostumen a recaure en qui s'ho pot permetre o en el guanyador, tot vinculant els vicis de la taula i l'atzar. Recorda que qui gasta en el joc sovint posa en risc els seus béns. Mostra com el guanyador o el més avantatjat és qui pot gaudir de la ronda o el premi. Relaciona el vi, les dones i el joc com a elements que desequilibren la llar.
joc vinya
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés
beure vinya joc menjar
El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
Significa que les situacions que fan perdre el control o mostren la tendència a la debilitat, com beure alcohol, enfadar-se o jugar a jocs d'atzar revelen la veritable personalitat i els defectes amagats d'una persona. El vi: Treu la vergonya i fa parlar sense pensar. La ira: Mostra la violència o el mal geni ocult. El joc: Fa veure l'egoisme, l'avarícia o el mal perdre.
joc vinya
El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots
Vol dir que els vicis i les manies roïnes no vénen mai soles. Quan una persona cau en el joc o en un vici, sol portar amb si altres problemes o mals hàbits com ara la mentida, els deutes o la pèrdua de diners. Antigament i ara, jugar de manera obsessiva s'unia a mala vida, alcohol o sofriment familiar.
joc