Tema
maneres de dir
22.524 refranys catalogats sota aquest tema.
El rascar i el menjar tot és començar
Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar
menjar maneres de dir
El rei li guarda els porcs
Es diu d’algú molt orgullós o cregut
maneres de dir
El Rei no li és bon criat [o bon mosso]
Es diu també d'una persona molt orgullosa o plena de vanitat
maneres de dir
El repòs etern
La mort
maneres de dir mort
El riure va a estones
Expressa els vaivens per on passa la vida
maneres de dir
El rovell de l'ou
La part més important d'alguna cosa
maneres de dir
El sabater és el més mal calçat
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
oficis mal treball maneres de dir
El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
indumentària oficis maneres de dir treball mal
El saber no ocupa lloc
Es diu per indicar que mai fa nosa l'augment dels coneixements
consells saber maneres de dir ensenyar
El secret de la sària
Cosa que es suposa o es presenta com a secreta i que en realitat és coneguda de molta gent
maneres de dir
El secret de la sària se n'ha eixit pel cornaló
[cornaló=cabàs]. Cosa que es suposa o es presenta com a secreta i que en realitat és coneguda de molta gent
parlar maneres de dir
El seny del lladre [o la campana del lladre]
Toc de campana que es feia a la nit, a hora de recollir-se a llurs cases les persones d'orde
maneres de dir dia i nit
El seu compte
Per lliure, sense cap lligam
maneres de dir
El sol colgat serà vespre
Es diu de qui no té pressa en fer les coses
maneres de dir
El sol crema la lluna
Fa referència a un fenomen meteorològic o astronòmic popular: quan el sol surt amb molta força o hi ha una claror molt intensa que fa que la lluna (que encara és visible de dia) sembli desaparèixer o perdre tota la seva brillantor. També s'ha fet servir per descriure situacions on una presència molt forta o una personalitat dominant n'eclipsa una altra de més discreta.
maneres de dir
El sol de mitjanit
Sol que es veu sobre l'horitzó durant tota la nit a l'estiu en les regions polars
maneres de dir
El son del just
Mort feliç, repòs etern.
mort maneres de dir
El suplici de Tàntal
Aplicat al turment de qui té a tocar allò que desitja però sense poder-ho assolir
maneres de dir
El suprem adéu
La mort
mort maneres de dir
El taló d'Aquil·les [d'algú]
Aspecte en què algú és més vulnerable
maneres de dir
El tio baina!
S'usa per retreure a algú per alguna cosa
maneres de dir
El vespre
Expressió que indica la primera part de la nit
maneres de dir dia i nit
El «què-diran»
L'opinió d'altri en quant critica o fiscalitza els nostres actes
maneres de dir parlar
El “pero” mai madura
Indica que quan u posa peros mai s'arriba a bon port
maneres de dir
Elis, elis
Expressió usada per a fer o manifestar befa, [Befa: Burla injuriosa; acció de riure’s d’algú o d’una cosa].
maneres de dir
Ell es pasta el pa i ell se'l cou
Obrar amb completa llibertat, arbitràriament, sense aconsellar-se. Es fa servir per descriure una persona autosuficient o que es gestiona els seus propis assumptes.
maneres de dir
Ell s'ho pasta i ell s'ho cuina
Obrar amb completa independència i sense demanar consell a ningú
maneres de dir
Ell s'ho talla i ell s'ho cus
Es diu d’algú que és autosuficient, que no necessita determinades ajudes
maneres de dir
Ell s’ho fa i s'ho desfà
Es diu d’algú que és autosuficient, que no necessita determinades ajudes
maneres de dir
Ell s’ho sap
Significa que se suposa a algú uns coneixements que resulten difícils d’esbrinar a algú altre
maneres de dir
Ells canten i ballen sols
Dit per a indicar que algú ja s'espavila sol, sense l'ajuda de ningú
maneres de dir cantar
Ells s'entenen!
Al·ludeix a persones que obren de forna misteriosa o anormal però que saben per que ho fan
maneres de dir
Els amics com els cavalls no el cansis
No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats
amistat animals maneres de dir
Els àngels hi canten [o els àngels hi canten en cos de camisa]
Ho diuen parlant d'una cosa que està molt bé, i principalment d'un menjar molt bo
indumentària maneres de dir menjar cantar
Els anys de Déu
Un temps molt llarg
maneres de dir any déu
Els bons perfums van en ampolles petites
Assenyala que els inteligents entenen be les suggerències, avisos i advertències sense necesitat de repetir-se-les mil vegades
maneres de dir
Els collons del Monró
Expressió que indica negació
maneres de dir cos huma
Els de dalt
Els que manen
maneres de dir
Els dies sants
Aquesta expressió té dos significats: 1. Referit als dies festius de Tots Sants, Sant Andreu, Santa Llúcia, Nadal i als de la Semana Santa (els que van del Dijous Sant al Diumenge de Pasqua). 2. Fer els dies sants. S'usa quan algú fa festa o no treballa un dia que li pertocaria, prenent-se una llicència com si fos un festiu oficial.
festivitats dia i nit maneres de dir
Els diners fan diners
Només pot fer diners qui en te i inverteix
maneres de dir diners
Els diners i els collons [o raons] són per a les ocasions
No cal despilfarrar ni ser massa atrevit posant-se en perill
maneres de dir diners consells
Els diners no coneixen ningú
Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc
diners maneres de dir
Els diners per on passen banyen
Expressa el dubte pel que fa a la integritat dels que tracten amb diners
diners maneres de dir
Els diners se'n van com l'aigua
Els diners es gasten ràpidament
diners aigua maneres de dir
Els dits li pareixen convidats
Es diu de les persones molt agarrades, ronyoses o avares
maneres de dir cos huma
Els doblers li tornen carbons
Es diu d'un que no sap guardar ni emprar bé els diners, que els malgasta, que no li donen profit
maneres de dir diners
Els draps bruts se renten en casa
Els problemes es resolen sense fer-los públics
maneres de dir
Els extrems es toquen
Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes
maneres de dir
Els hòmens de la corbelleta
Nom que es dóna als habitants de Xirivella, que solen dur una corbella en la mà quan se'n van al camp
llocs maneres de dir
Els nebots peguen bots
No et pots fiar dels nebots, no son com els fills
maneres de dir
Els nervis se’l mengen
Es diu d’una persona molt nerviosa, tant que es presenta massa prima o desmillorada
maneres de dir salut
Els números canten
Es diu com a mostra d’una evidència material
maneres de dir
Els papers canten
Es diu per demostrar l’evidència d’algun document, el seu valor testimonial
maneres de dir
Els quatre cantons
És un joc per a 5 jugadors, quatre dels quals se situen als quatre angles d'un quadrat i el cinquè, al centre. Els quatre jugadors s'aniran intercanviant els llocs, moment en què el qui para aprofitarà per ocupar el d'un d'ells
joc maneres de dir
Els sabuts cauen de tòs
Dita que s'empra per tal de consolar els infants quan cauen de cul
maneres de dir saber
Els ulls són per mirar
Aconsella guardar-nos dels hipòcrites
maneres de dir consells cos huma
Els veïnats són a dur oli
Es diu irònicament quan algú s'elogia a ell mateix indiscretament
maneres de dir
Els vells temps
Expressió per rememorar el temps quan s'era jove
maneres de dir
Em balla pel cap
Recordo vagament alguna cosa
maneres de dir cos huma
Em dueu per "la calle la Amargura" !!!
Situació angoixosa prolongada
maneres de dir
Embafa mes que l’arròs caldós
Que embafa o cansa molt
maneres de dir
Embalar-se
Agarrar velocitat
maneres de dir
Embarcar els altres i quedar-se en terra
Induir els altres a actuar i no participar-hi
maneres de dir
Embarcar-se en una barca de canya
Tindre poques probabilitats d'èxit
maneres de dir
Embolica que fa fort!
Expressió per a indicar que una situació, allò que s'explica, etc., es complica cada vegada més
maneres de dir
Embolicar el credo
Complicar les coses
maneres de dir
Embolicar el marro
Dificultar les coses
maneres de dir
Embolicar la madeixa
Complicar o fer que es compliquin més certes qüestions o assumptes
maneres de dir
Embolicar [o enredar] la troca
Complicar un assumpte
maneres de dir
Embotir l'embut per l'ample
Fer creure coses absurdes o falses
maneres de dir
Embrutar paper
Escriure molt sense substància ni profit
maneres de dir
Embrutar-se les mans
Participar en un negoci o assumpte fraudulent, delictuós, poc honest, etc.
cos huma maneres de dir
Embullar fil
Promoure o manejar assumptes complicats, i procurar que es compliquin més
maneres de dir
Empalmar la nit i el dia
Es diu quan algú fa vida nocturna i no se sap a quina hora tornarà o ha tornat a casa
maneres de dir dia i nit
Empassar-se la bola
Creure facilment
maneres de dir
Empassar-se la saliva
Suportar en silenci, sense protestar, una ofensa, una extorsió, etc.
parlar maneres de dir
Empatar la basa [a algú]
Llevar-li la primacia o impedir-li d'aconseguir son desig
maneres de dir joc
Empendre el camí
Començar a caminar, empendre el viatge
maneres de dir
Empenyar la camisa
Fer tots els sacrificis possibles per obtenir alguna cosa
maneres de dir indumentària
Empenyat fins el coll
Molt endeutat
maneres de dir cos huma diners
Empenyat fins les orelles
Molt endeutat
diners cos huma maneres de dir
Empinar la botella
Beure massa, embriagar-se
maneres de dir beure
Empipar-se com una abella
Es diu de qui s'irrita fàcilment
animals maneres de dir
Empipar-se com una ceba
Estar molt enfadat
maneres de dir plantes
Empipar-se com una una mona
Estar molt enfadat
maneres de dir animals
Emportar-se fins els claus de la paret [o no deixar un clau a la paret]
Deixar una casa despullada del tot
maneres de dir
Emportar-se la palma
Destacar en alguna activitat en competència amb altres
maneres de dir
Emportar-se [una cosa] el vent
Significa que alguna cosa cau fàcilment en l'oblit, desapareix ràpid o no perdura.
maneres de dir
Emportar-se'n la poma
Obtenir la part millor d’una cosa que es reparteix
maneres de dir plantes
Emprenyar la gata
Retardar el final d’un assumpte
maneres de dir
Emprenyar la paciència
Molestar molt
maneres de dir
En [o per] cap concepte
En cap aspecte, des de cap punt de vista
maneres de dir
En (o per) virtut de
Per l'acció de
maneres de dir
En abandó
En estat d'abandó, sense que ningú tinga cura d'algú o d'alguna cosa
maneres de dir
En absència de
A falta de
maneres de dir
En absolut
De cap manera
maneres de dir
En abstracte
D'una manera abstracta, No concret
maneres de dir
En abundància
En gran quantitat
maneres de dir
En abundor
En gran quantitat
maneres de dir
En acabant
Després
maneres de dir