Tema
maneres de dir
22.524 refranys catalogats sota aquest tema.
Assemblar-se com un ou a un altre
Assemblar-se molt dues persones. Assemblar-se com un ou a un ou, assemblar-se com uns collons amb uns rosaris, assemblar-se com dues gotes d'aigua; ser ben iguals, idèntics, pastats, clavats
maneres de dir
Assemblar-se com un ou a una castanya
Diferenciar-se molt
maneres de dir
Assentar botons
Cosir botons
maneres de dir
Assentar les bases de
Assegurar el progrés i el bon funcionament d'una activitat. Posar els fonaments de, ésser el suport de, posar la base de, ésser el pern de, ésser l'eix de, fomentar un afer
maneres de dir
Assentar-se el cap
Arribar a fer coses assenyades. Posar seny, posar enteniment, reposar-se, assentar-se
maneres de dir cos huma
Assentar-se el temps
Significa que el temps atmosfèric millora, passant de ser tempestuós, inestable o variable a ser bo, estable i fix. Indica una estabilització meteorològica després d'un període de pluja o núvols.
oratge maneres de dir
Assentar-se-li bé [a algú]
Agradar
maneres de dir be
Assentarsse-li malament [a algú]
Rebre algú malament alguna cosa que ha dit algú altre
maneres de dir
Assentir amb el cap
Dir que sí amb el moviment del cap
cos huma maneres de dir
Assenyalar (algú) amb el dit
Dirigir l'atenció cap a ell, mirar-lo molt, parlar-ne molt, per alguna cosa que pareix extravagant o censurable. Acusar, culpar, inculpar, incriminar, posar en evidència
maneres de dir cos huma
Assolar un peu
Posar-lo a terra. Tocar a terra
maneres de dir cos huma
Assotar l'aire
Treballar inútilment
maneres de dir treball
Atacar de nervis . Provocar nervis, fer venir nervis, fer exaltar)
Crear, a algú, una situació nerviosa, de neguiteig molt greu, que el desconcerta
maneres de dir
Atacar les tiretes
Dominar una persona
maneres de dir
Ataconar-se
Atipar-se, omplir de menjar
maneres de dir menjar
Atenet que
En atenció o consideració que
maneres de dir
Atés que
Considerant que, tenint en compte que
maneres de dir
Atès que
Per la raó que es diu a continuació. Ateses les circumstàncies, considerant que, com que, havent esguard que, tenint en compte que
maneres de dir
Atiar el foc
Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió. Tirar llenya al foc, encendre ànims, incitar, burxar, excitar, manxar
foc maneres de dir
Atipar-se [o afartar-se] com un lladre
Menjar molt. Menjar com un llop, golafrejar, treure el ventre de pena, afartar-se com un teixó, atipar-se com un rènec; atipar-se a petapell, afartar-se com un porc, afartar-se més que una revolta de riu
maneres de dir menjar
Atracar-se
Omplir de menjar; atipar-se
menjar maneres de dir
Atrapar a l'encesa
Agafar algú en el moment que comet un delicte
maneres de dir
Atrapar al jaç
Trovar desprevingut. Agafar descuidat
maneres de dir
Atrotinat de fortuna
Tenir pocs diners
diners maneres de dir
Atrotinat de salut
Que es troba en molt mal estat de salut
salut maneres de dir
Atura't, que pixo!
Ho sol dir qui rep un excés d'encàrrecs o de feines per fer. No vagis de pressa!, calma! deixem pixar el matxo
maneres de dir
Aturar-se en rodó
Aturar-se sobtadament
maneres de dir
Au de gàbia
Persona que ix poc de casa. Tímida
animals maneres de dir
Au, ahí vos ho quedeu
Es diu quan u se'n va
maneres de dir
Au, eixorits! [eixorit: eixerit]
Es diu per incitar a l'activitat. De pressa!, vinga!, arri!, au, va!, som-hi!
maneres de dir
Au, home!
Expressió de queixa, de disconformitat. Que s'ha pensat!, de cap manera!, això sí que no!, ja n'hi ha prou!
maneres de dir
au, va!
1 Vol dir que una cosa que algú diu no és veritat. No!, que no!, no és pas veritat!, no m'ho crec!. 2 Hom ho diu per animar els altres a començar una feina. Au, eixorits!, arri!, vinga!, mou-te!, som-hi!; comencem-hi d'anar, foc a la caldera!
maneres de dir
AUSADES
Certament, en veritat. Ja ho crec!, i tant!, certament, ausades bugades!, usaes causaes!, a osades, a gosades
maneres de dir el bagul de les paraules oblidades
Ausades, vida
S'utilitza d'acord amb el que l'altre acaba de dir, fer èmfasi en que no pot haver dubte sobre això
maneres de dir
Avall va!
Ho diu qui vol tirar endavant una proposta sense preocupar-se per les conseqüències que pugui tenir. Avall, que fa baixada; endavant!, no en parlem pas més!, tirem pel dret!
maneres de dir
Avall, que fa baixada!
Expressió que encoratja a prosseguir una determinació. Endavant!, som-hi!, peti qui peti!, tira avall!, avall va!
maneres de dir
Avalotar el galliner
Moure soroll allà on hi havia tranquil·litat
maneres de dir
Avançar feina
Fer una feina avanç del que toca. Anticipar, fer camí
maneres de dir treball
Avant i voga
Locució que anima a començar o seguir
maneres de dir
Ave Maria Puríssima
Fórmula de salutació que es diu en entrar en una casa o un establiment
maneres de dir
Ave [o au , o a] Maria
Fórmula de salutació que es diu en entrar en una casa o un establiment
maneres de dir
Aviar el bestiar
Obrir el corral perquè isca a pasturar
maneres de dir animals
Aviar la bassa [o el safareig , etc.]
Significa donar sortida a l'aigua d'un dipòsit o buidar-lo. S'utilitza col·loquialment en valencià i català per referir-se a l'acció de buidar completament el dipòsit d'aigua per netejar-lo o per aprofitar el rec.
maneres de dir
Aviat és dit [o es diu aviat]
Expressions emprades per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la
maneres de dir
Aviat hauria triat!
Hom ho diu, en una comparació entre dues persones o dues coses, quan veu ben clar quina és la millor. No costa gaire de triar, és una cosa molt clara, val més un que l'altr
maneres de dir
Aviat ho tindré arreglat!
Ho diu qui no té ganes de discutir. Aviat ho tindré adobat!, aviat estarem entesos!, jo aviat ho tindria llest, jo aviat ho tindria acabat
maneres de dir
Aviat i fora por!
Es diu per a animar algú a fer una acció concreta. Pit i collons!, endavant sense por!, endavant les atxes!
maneres de dir
Aviat no et coneixerem!
Hom ho diu a qui no va gaire a un lloc. | no et veiem gaire
maneres de dir
Aviat no et veurem passar!
Hom ho diu a una persona que s'està aprimant molt. T'aprimes molt, t'estàs amagrint, t'estàs esllanguint
maneres de dir
Aviat serà més fàcil saltar-lo que voltar-lo
Es diu d'una persona baixa i molt grossa quan encara s'engreixa més. Ser voluminós, boterut
maneres de dir
Avindre's com els lladres a la fira
Estar d'acord i ajudar-se mútuament els qui tenen males intencions
maneres de dir
Avinent de
No lluny de
maneres de dir
Avivar [o despertar , o obrir , etc.] els esperits
Infondre nova força vital
maneres de dir
Àvol fembra
Prostituta. Dona que per un preu convingut s'avé a mantenir relacions sexuals amb algú
persones maneres de dir
Avorrir-se com un lluç [o com una ostra]
Avorrir-se molt. Avorrir-se com una òliba, morir-se d'avorriment, estar ensopit com un lluç
animals maneres de dir
Avorrir-se com una òliba
Avorrir-se molt. Avorrir-se com una òliba encantada, avorrir-se com una mala cosa, morir-se d'avorriment; fer cara de fàstic
maneres de dir animals
Avui dia [o avui en dia]
Actualment. En el temps d'ara. Hui dia, ara, avui, a la nostra època
maneres de dir
Avui en dia
En l'època present, en l'actualitat
temps dia i nit maneres de dir
Avui fes i demà festa!
Exclamació amb què es manifesta el desig que succeeixi allò que algú ha indicat com a possible
maneres de dir festa
Avui hi som i demà ja no hi som
Vol dir que la vida és una cosa insegura, que es pot acabar en qualsevol moment. La vida és curta, som poca cosa, som fràgils
maneres de dir
Avui no es fia, demà sí
Que no es fia mai. Sempre s’ha de pagar al comptat
diners maneres de dir
Avui per avui [o hui per hui]
Per ara, en les circumstàncies presents. El mateix dia. Avui, avui mateix, ara per ara
temps maneres de dir
Avui per demà
Hom ho diu d'una cosa que es demana només amb un dia de temps. Que es fa o s'ha de fer en molt poc temps. D'un dia per l'altre, a més córrer, amb presses, improvisadament, d'avui per avui, a corre-cuita
dia i nit maneres de dir
Badall no ment: fam, son o avorriment
Qui badalla te una d'estes tres coses
maneres de dir dormir menjar
Badar els ulls
Vigilar, estar atent a allò que pot sobrevenir
maneres de dir cos huma
Badar la boca al vent
No tindre res per a menjar
menjar cos huma maneres de dir
Badar les orelles
Escoltar
cos huma maneres de dir
Badar primer la boca que els ulls
Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit
maneres de dir menjar cos huma
Badar un pam d'orella
Escoltar amb gran atenció. Parar l'orella
cos huma maneres de dir
Badar un pam de boca
Quedar aturat d'admiració
maneres de dir
Badar uns ulls com uns salers
Estar molt atent o vigilant
maneres de dir cos huma
Badar-li el cap
Obrir al llarg, produir una fenedura
maneres de dir cos huma
Baix baixet
Amb veu feble
maneres de dir parlar
Baix de davant
Pobre de contingut mental
maneres de dir
Baix de la capa del cel [o de Déu, o del sol]
És una locució adverbial que significa en tot el món, per tot arreu, o a la faç de la terra.
déu mon maneres de dir
Baix de sostre
Pobre de contingut mental
maneres de dir
Baix del nas
Molt a prop
maneres de dir cos huma
Baixa mà
Es diu de les classes socials més baixes. |Mà menor
cos huma maneres de dir
Baixar a l'arena
Acceptar un enfrontament, lluita, baralla, etc
maneres de dir
Baixar bandera
Deixar d’oposar-se, callar en una discussió. Fer mutis, cloure la boca, plegar veles
maneres de dir
Baixar d'Arbeca
No estar al corrent del que passa. Distret
maneres de dir
Baixar d'estat
Anar a raure a una condició més baixa. Baixar de categoria o de nivell
maneres de dir
Baixar de l'hort
No estar al corrent del que passa. Distret
maneres de dir
Baixar de la figuera
No saber alguna cosa
maneres de dir plantes
Baixar de to
Perdre qualitat
maneres de dir
Baixar del cel
Significa que alguna cosa, sovint una ajuda o un fet favorable, arriba de manera inesperada i oportuna. També s'utilitza en contextos bíblics, com en els textos de l'Apocalipsi, per descriure entitats que descendeixen des de l'àmbit celestial.
maneres de dir
Baixar del pedestal
Fer anar recte a qui està acostumat a fer la seva; deixar de ser el més destacat
maneres de dir
Baixar del ruc
Acceptar, algú, de fer allò que se li proposava i que ell rebutjava. Condescendir, afluixar la corda, no ser intransigent
animals maneres de dir
Baixar dels núvols
Vindre de manera oportuna
maneres de dir
Baixar el cos
Tenir la regla
maneres de dir
Baixar el de dalt a baix
Haver-hi una gran cridòria en un lloc. Barallar-se, dir-s’ho tot, anar a estira cabells
maneres de dir
Baixar els fums del cap
Dir-li obertament el que es pensa
cos huma maneres de dir
Baixar la becada
Venir a qualcú el socors que necessita, d'aliment o de mitjans per adquirir-lo
maneres de dir menjar
Baixar la guàrdia
Passar, algú, a vigilar una cosa amb menys intensitat. Rendir-se; no ésser tan exigent. Retre's, donar-se, plegar banderes, capitular, afluixar, badar, ser menys rigorós, relaxar-se
maneres de dir
Baixar per barret
Caure una cosa a sobre d’algú. Caure al damunt, petar pel cap, esllavissar-se, afonar-se, enfonsar-se
maneres de dir
Baixar per la drecera
[Una drecera és un camí més curt que el principal per baixar d'un lloc, sovint més dret o ràpid]. Caure d'un lloc alt
maneres de dir
Baixar portes
Deixar de fer una activitat. Plegar, plegar el rem, tancar
maneres de dir
Baixar una buscallada
Rebre, sovint un animal, un cop que ve de més amunt. Baixar un cop de fuet, baixar una vergassada
maneres de dir
Baixar [o caure] del burro
Abandonar una actitud, una opinió, etc., mantingudes tossudament. També implica reconèixer un error, adonar-se de la veritat o desenganyar-se després d'haver estat entossudit.
animals maneres de dir
Baixar [o caure] l'aigua per l'amor de Déu
Ploure molt i en poca estona. Ploure a bots i barrals, a semalades, a barralets, a borbolls, a raig; caure un xàfec fora mida, una terrabastada d’aigua, fer un aiguat, vessar, caure una aigua de Maria Santíssima, ploure aigua per misericòrdia
aigua oratge maneres de dir