`
Dit per a referir-se a aquell que s'adapta a qualsevol situació o circumstància
Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat
Persona disbauxada, sense seny, que surt de gresca i va a dormir molt tard
Dit d'un home o d'una dona corpulents, alts i ben plantats
Persona llarga de braços o cames i que no és gens graciosa de moviments
Expressió que qualifica algú de ser inútil; de ser un 'poc trellat' o un 'poca solta'; algú que ocupa lloc i que no fa ni aporta res; algú poc disposat, poc faener i grandàs; algú detestable
Ser una persona poc sociable, poc inclinada a relacionar-se amb els altres
Persona astuta o dolenta, de males intencions, de mal geni
Es diu d'una persona de qualitat i, sobretot, de comportament bo [o roí]
Persona que es mou amb dificultat, que no sap treure's la feina de damunt
Persona que pensa només a arreplegar per a ella béns, avantatges, etc.
Tindre, una persona, una resistència física molt gran, una gran capacitat de treball
Ser una persona petita i pretensiosa, que vol obrar com si fos un home de pes
Dit de la persona que actua calladament, que pareix inofensiva i és capaç de fer molta cosa
Persona que viu o s'enriqueix a despeses d'altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; negoci o altra cosa que absorbeix grans cabals
Se li diu habitualment als xiquets que xarren pels colzes, o que fan xarrades pròpies d'adults
Es diu tant per a referir-se a una persona molt xafardera, com per a una persona que no té aguant eixint de festa, com per a una que renega de tot
Es diu del qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar