Tema
justicia
202 refranys catalogats sota aquest tema.
La llei de Déu no vol trampa
Recomana anar amb bona fe i sinceritat en totes les obres
justicia
La llei de la pebrella, qui tira va per ella.
justicia
La llei és per a qui duu brusa
La justicia és pels rics, el pobre, no té defensa.
justicia
La llei no té entranyes
justicia
La missió de l'advocat és buscar cinc peus al gat
Lluitar fins les coses impossibles
oficis justicia animals
La necessitat no coneix llei
Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida.
justicia
La necessitat [o la fam] no té llei
Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida
diners justicia menjar
La persona entre dos advocats és un peix entre dos gats
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
oficis justicia animals
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
gent joc justicia llocs mal+7
Les lleis, segons els temps
Significa que els comportaments varien segons les circumstàncies de cada moment
persones justicia
Llei de l'embut, per mi l'ample per tu l'estret
Quan debem aplicar un mateix criteri aquest sol ser desproporcional en funció des nostres interesos
maneres de dir justicia
Llei, poder
justicia
Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta [o Lo mal guanyat fa perdre lo ben guanyat]
Vol dir que les coses obtingudes injustament no fan profit, sinó que perjudiquen
justicia diners diable
Lo que no pots ben provar, no ho vulles pledejar
justicia
Lo que s’ha de minjar la Justícia mingem-mos-ho natros
justicia
Més val bona avinença, que bona sentència
És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi
persones justicia bona
Més val compostura magra que sentència grassa
Significa que convé més arreglar les divergències a les bones guanyant-hi poc que a les males guanyant-hi molt
justicia
Més val mala avinença que bona sentència
És preferible un mal acord a un bon pleit, perquè inclús guanyant-lo es perden diners i temps i es tenen molèsties
justicia
Més val roín ajust, que bona sentència
És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi
mal justicia bona
Més val un dolent pacte, que el millor plet
justicia
Més val un mal arreglo que un bon plet
bona justicia
Mes val un mal concert, que un plet
justicia música
Més val un roí ajust que el millor pleit [ajust = pacte, acord]
És preferible anar a bones que a males, ja que a males sempre es resulta perjudicat encara que es guanye el pleit
justicia
Ni metge novell, ni advocat donzell.
Els falta experiència.
justicia oficis salut
Ningú pot esser jutge en causa pròpia
oficis justicia
No es jutgen les intencions, sinó les accions
justicia
No fer parts ni quarts
Tots els membres d'un col·lectiu han de rebre un mateix tractament
justicia persones
No firmis paper que no llegeixis primer, ni beguis aigua que no vegis
Recomana estar segur abans de fer una cosa
aigua consells justicia salut
No sigues jutge entre dos amics
justicia
No tots els qui tenen son poden dormir Les coses són injustes a vegades i diem que estan mal repartides)(
justicia dormir
No t’agrades d’advocat, que no diu la veritat.
No és que els advocats mentisquen, sinó que diuen les veritats que els convé i callen o justifiquen les que no els convé, com els polítics
justicia oficis parlar persones
No voler un comptes amb la justícia
justicia
Notari i home de bé, no pot ser
Suggereix que el notari sovint actuava per interès propi o de manera poc ètica. Reflecteix la desconfiança històrica cap a certes professions jurídiques, insinuant que és difícil exercir de notari i ser una persona honrada alhora.
justicia oficis
Notaris i advocats, a l'infern tots plegats [o Notaris i advocats, a l'infern a cabassats]
Reflecteix la desconfiança històrica de la gent cap a les professions que viuen de les lleis, els papers i, sobretot, de les disputes d'altri. A l'edat mitjana i moderna, quan la majoria de la gent no sabia de lletra, veien els notaris i advocats com uns personatges que feien servir un llenguatge complicat per cobrar molts diners o quedar-se amb les terres dels altres. D'aquí ve la sentència d'enviar-los a l'infern "a cabassats" (és a dir, a grapats o en grans quantitats).
justicia oficis
Notaris i procuradors, a l'infern de dos en dos
Reflecteix la desconfiança històrica de la gent cap a les professions que viuen de les lleis, els papers i, sobretot, de les disputes d'altri. A l'edat mitjana i moderna, quan la majoria de la gent no sabia de lletra, veien els notaris i advocats com uns personatges que feien servir un llenguatge complicat per cobrar molts diners o quedar-se amb les terres dels altres. D'aquí ve la sentència d'enviar-los a l'infern.
justicia oficis
Nous reis, noves lleis
Significa que en entrar a comandar gent nova, sol reformar les prescripcions donades pels seus antecessors. . És una expressió que indica que el canvi de poder comporta noves regles.
justicia persones
O tots frares o tots canonges
Vol dir que s'ha de fer justícia sense fer concessions a uns més que als altres
persones justicia
O tots moros o tots cristians
Significa que la justícia ha d'esser igual per a tothom
justicia
On no hi ha justícia, no hi ha Déu
Significa que quan hi ha injustícies, és perquè es prescindeix de la llei de Déu.
déu justicia
Pactes són pactes
Es diu per indicar que les coses acordades han de complir-se indefectiblement
justicia
Pactes trenquen lleis
Significa que en matèria contractual allò que s'ha pactat ha de prevaler damunt la llei o disposicions preestablertes
justicia
Paga als senyors els drets, i allunyat de les seues parets
justicia
Pagar justos per pecadors
Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres
maneres de dir justicia
Paper no firmaràs, que abans no llegiràs
Recomana estar segur abans de fer una cosa.
justicia
Parts contentes, fora jutges
Significa que quan els interessats estan d'acord, no cal que els altres hi intervinguin
justicia
Pecat amagat, és mig perdonat
Significa que els pecats en què no es dóna escàndol tenen menys gravetat que els que es cometen públicament. . Es refereix a la idea que el pecat ocult no genera una repercussió social.
justicia
Pensa més la necessitat que cent advocats
Constata que no hi ha millor aprenentatge per a actuar que el de la necessitat.
justicia oficis
Per a sentenciar, cal escoltar a les dues parts
Necessari per tal d'impartir justicia.
justicia
Per als desgraciats se va fer la forca
justicia
Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat
Diu que en els plets mai no hi guanya cap dels contendents, sinó l'advocat o els advocats que hi intervenen.
justicia oficis treball
Plet de testimonis, plet de dimonis
Significa que la prova testifical sovint és contraproduent per al qui la demana
justicia
Plet guanyat, pèrdua d'amistat
amistat justicia
Plet i orinal, a casa del que li vinguis mal
justicia
Plet llarg buida la bossa
diners justicia
Plet tinguis i el guanyis
justicia
Plet, a perdre o a guanyar, l'advocat has de pagar
justicia oficis
Plets bons, els dels altres
bona justicia
Plomada de notari, ferida fonda
justicia oficis
Portar [algú] a la barra
Fer-lo comparéixer davant d'un tribunal de justícia
maneres de dir justicia
Prendre declaració
Interrogar el jutge o altre funcionari judicial a una persona sobre els fets referents a un plet, delicte, etc.
maneres de dir justicia
Quan de mal just ve l'anyell, mal profit farà la pell
Significa que els béns mal adquirits no donen profit al qui els ha obtinguts.
justicia
Qui a un castiga, a cent avisa
La severitat cal en determinats moments de l’ensenyança
justicia
Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna
Constata la injustícia que es produeix quan a alguna persona complidora o justa la troben en falta o equivocació
justicia
Qui exercisca la justícia, l'ha d'exercir sense malícia
Da a entender que la justicia debe hacerse franca y noblemente, y sin malicia.
justicia
Qui fa el pecat, que faci la penitència
Significa que els responsables d'una acció negativa o un error han de patir les conseqüències o assumir-ne el càstig.
justicia
Qui fa la pega, que la's bega
Significa que per justícia cal que el culpable d'un fet en sofreixi les males conseqüències
justicia
Qui ha fet avui, farà demà
Ho diuen per expressar indiferència o despreocupació pel que pugui esdevenir
justicia
Qui la fa, la paga
Tard o d’hora hem d’esperar que es faci justícia i que qui ha fet una malifeta no resti impune i en pagui les conseqüències
justicia
Qui més crida, aquell guanya
Vol dir que en el plets el qui no té raó sol cridar més que l'altre, per veure si s'imposa per la por
justicia
Qui no sent totes les parts, no pot donar sentència
Significa que per a jutjar bé una cosa cal conèixer-ne bé les circumstàncies sense deixar-se guiar per una sola informació interessada
consells justicia
Qui pare ha per jutge, segur va a plet
justicia oficis
Qui pledeja amb Déu, mai guanya
justicia déu
Qui pledeja [o pleit vol armar] ha d'omplir [o ha de menester] tres sacs : un de papers, un de paciència i un de diners
Recomana defugir-ne, de plets, pels inconvenients i els insegurs resultats que ells reporten
diners justicia
Qui pledeja, malalteja
justicia salut
Qui pleiteja malalteja
Qui es fica o el fiquen en pleits té la vida amargada per una temporada
justicia salut
Qui pleiteja vetlleja, matineja i la boca se li meneja
Qui es fica o el fiquen en pleits té la vida amargada per una temporada
justicia
Qui vol comptes, vol plets
Aclarir comptes amb clients, fiadors, proveïdors, parents o veïns no sol ser una tasca agradable, perquè a tots els costa de pagar i argüeixen les excuses més variades
persones justicia
Raó i justícia no és tot u
Avenir-se i pactar és millor que litigiar en un jutjat i perdre el temps i els diners amb advocats
justicia
Robar a lladres no és pecat
Es diu per justificar una substracció comesa contra algú que té fama d'apropiar-se les coses d'altri
justicia
Saber més lleis que un advocat
Saber molt de qüestions de Dret
oficis justicia saber maneres de dir
Saber més que la Justícia
Saber molt
justicia maneres de dir saber
Sense escoltar no es pot jutjar
justicia
Sense oir les dues parts, no es pot fer justicia
justicia
Ser més tort que la Justícia
Ser molt tort
maneres de dir justicia
Seràs causa de molts mals si fas testimoni fals
justicia mal
Set vegades cauen els justos
justicia
Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat
Conta la tradició que els jutges es menjaven el fetge del delincuent com a testimoniatge del seu compliment
justicia
Si no hi hagués alcabotes, no hi hauria putes [o lladres]
Significa que si no hi hagués qui protegís els dolents, no n'hi hauria tants d'aquests
justicia
Si pillos són los soldats més ho són los llicenciats
La soldadesca s’ha d’espavilar per a robar i sobreviure en moments crítics, però els advocats sempre han tingut fama d’apropiar-se béns i immobles dels clients com a pagament pels seus serveis
justicia oficis persones
Testimoni e vista... pasqual el cec
Es diu irònicament quan algú conta com a presenciada una cosa inversemblant. S'utilitza per desqualificar algú que pretén haver vist una cosa quan és evident que no en té ni idea o que és impossible que en fos testimoni. "Pasqual el cec" és un personatge proverbial, probablement fictici, que serveix per personificar la mentida o l'absurditat. Dir que el teu testimoni és en Pasqual el cec és com dir que no tens cap prova vàlida.
justicia
Tontos i porfiats fan rics als advocats
Qui és crèdul o confiat, i qui no llegeix la lletra menuda dels contractes, pot veure’s perjudicat i haver de recórrer a l’administració de justícia
persones justicia oficis
Tothom vol la justícia, però no per casa seva
Tothom vol que la justícia es respecti i s’apliqui implacablement, sempre que no li toqui directament a ell o als seus. És un doble raser i una doble moral molt estesa i consentida
casa justicia
Tractes trenquen lleis
Vol dir que es poden fer pactes no conformes amb les prescripcions legals, mentres els contractants estiguin d'acord
justicia
Tres coses t’han de fer temor: lo jutge, guàrdia civil i la presó
justicia
Un plet clar, no ha de menester defensar; i un d'embullat, no troba advocat
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
justicia
Val més la més dolenta avinença que el millor plet
Significa que sempre és millor avenir-se i pactar amb el contrincant que portar l'assumpte a mans d'advocats i procuradors.
justicia
Val més la més mala avinença que el millor plet guanyat
Significa que sempre és millor avenir-se i pactar amb el contrincant que portar l'assumpte a mans d'advocats i procuradors.
justicia
Val més sentència de metge que de jutge
Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats
justicia salut oficis
Val més una mala compostura que un bon plet
Significa que sempre és millor avenir-se i pactar amb el contrincant que portar l'assumpte a mans d'advocats i procuradors
justicia
Van les lleis per on volen els reis
Ens diu clarament que el poder sovint fa i desfa al seu gust, adaptant les regles a la seva conveniència. Significa que els poderosos de la terra obren com si les lleis no existissin, sovint fan que la llei s'adapti a la seva voluntat, en lloc de sotmetre-s'hi.
justicia