És una crítica a qui no li importa la gent ni la seua opinió
No pot donar bones ensenyances qui no hi està capacitat
És l'expressió adequada per indicar que els actes s'han d'acomodar a allò que es diu o recomana als altres.
Qui accepta diners, regals o favors d’algú, queda en deute material o moral
Recomana desconfiar de qui promet molts benifets, ja que solen amagar algun engany
Es diu com a justificació de qui té la consciència tranquil·la per haver complit
Qui té alguna cosa al seu abast sol quedar-se amb alguna cosa, o bé amb el millor per a si mateix.
Significa que moltes vegades el qui disposa de mitjans per a fer grans coses no se'n sap aprofitar.
Significa que una cosa és molt fàcil de fer, senzilla o ràpida, sense cap mena de dificultat. Fa referència a l'acció natural i sense esforç de donar aliment a un animal que el rep de bon grat.
24 de juny. És un consell irònic per fer la "guitza" o desitjar malestar digestiu al marit. Donar cols al marit per Sant Joan és dolent perquè no és temps de col, sent una època de calor on l'olor de col bullida sol resultar desagradable o indigesta.
Vol dir que les donacions en vida solen dur mal resultat al donador
Recomana no il·lusionar a ningú fins al cansament
Qui té un ofici trobarà faena allà on vaja
Prevenció contra els generosos falsos, que prometen coses però fan llanguir el pobre per una almoina.
Tractant-se de fustes que costen moltíssim de cremar, és una manera de complicar-li la vida quan no puga encendre el foc per a guisar
[El siscall (Caroxylon vermiculatum o Salsola vermiculata) és una mata llenyosa. El fenc o farratge sec, herba tallades i assecades usades per fer farratge per al bestiar]. S'utilitza per suggerir que, per aconseguir que algú treballi amb més ganes o eficiència (allargar la vista) però vagi més a poc a poc o amb més cura (escurçar el pas), se l'ha de satisfer amb els elements bàsics que necessita, com el «siscall» i el «fenc» en el cas del burro.
Es diu perquè l'orenga és considerada eficaç per a fer enamorar.
Cal no refiar-se d'aquest mes perquè és molt variable.
Es diu per expressar indiferència entre dos coses
Indica que l'esser massa generós sol portar molèsties, perquè els altres no es cansen de demanar. És un avís contra la generositat desmesurada o la submissió, suggerint que si dones massa, acabes convertint-te en un servent o havent de seguir la persona per atendre-la constantment.
Vol dir que qui pega ha de comptar que l'altre pot tornar-s'hi.
A qui va tort, se l'ha de corregir quan és hora. Ja se sap que, qui t'estima et farà plorar.