Qui ha passat per la plaça de Sant Julià i no ha estat batejat, ha passat pel foc i no s'ha cremat
Aquesta dita fa referència a la tradició i al sentiment de pertinença de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vinculant el pas per la seva plaça principal amb una mena de ritu d'iniciació o identitat. Suggerix que ser de Sant Julià (o estar-hi "batejat") és una condició especial. Passar-hi sense tenir aquest vincle és com quedar-se a mitges, com "passar pel foc i no cremar-se": has estat al lloc, però no n'has sentit l'essència o la "calor".