És una expressió popular catalana relacionada amb la cria, tradicionalment usada per descriure l'amor, la intensitat o el caràcter capritxós de la llet que ofereixen les dides als infants alletats. També s'associa a la volubilitat o al comportament impredictible que se li atribueix a la llet en el context domèstic. Aquesta dita prové del context de la lactància mercenària o dides, on es creia que la qualitat o l'humor de la llet afectava directament el nadó.