L'arc de Sant Martí, jo l'embrute a ell i ell m'embruta a mi
Aquesta dita amaga una superstició que prohibeix assenyalar l'arc de Sant Martí amb el dit. "Jo l'embrute a ell": Es deia que si goses assenyalar l'arc, el "mancilles" o li treus la puresa. "Ell m'embruta a mi": Com a càstig per l'atreviment, es creia que al dit que l'havia assenyalat hi sortiria una pansa, una berruga o, fins i tot, que el dit es podriria o quedaria "brut" per sempre. En sentit figurat es diu d'aquelles persones que censuren els altres per defectes que elles mateixes tenen.