Badallar de son, com el mestre de Sant Anton: que badallava de gana i deia que era de son.
El refrany juga amb la ironia. El pobre mestre (o personatge popular) tenia una gana que el matava (segurament per la precària situació dels mestres d'abans). Per vergonya o per guardar les aparences, deia que els badalls eren perquè no havia dormit prou. S'utilitza per fer broma amb algú que no para de badallar, insinuant que potser el que li cal no és anar al llit, sinó seure a taula.