«Nadal» — 354 resultats
text: Nadal
+ Modifica la cerca
Nadal nevat maig regalat
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
mesos
Nadal nevat primavera regalada
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
estacions festivitats oratge
Nadal nevat, cara de gat.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
animals festivitats oratge
Nadal nevat, poca palla i molt de blat
25 desembre. Expressa que una nevada durant les festes de Nadal és molt beneficiosa per als camps de cereals. La neu actua com una manta protectora contra les gelades extremes i proporciona aigua de fusió lenta que nodreix profundament la terra. Aquesta humitat afavoreix el creixement d'una bona collita de gra (molt de blat), però fa que la planta creixi més compacta i ajustada, donant menys quantitat de tija i fulla (poca palla).
camp festivitats oratge plantes
Nadal never blat al graner
25 desembre. Indica que les nevades durant l'època de Nadal són un excel·lent auguri per a la collita de cereal de l'any següent. La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista
camp festivitats mesos oficis plantes
Nadal passat, Cap d'Any aviat
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades.
any festivitats
Nadal passat, sabater prou fer calçat
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina. Després de les festes nadalenques els sabaters tenien poca feina.
festivitats oficis indumentària
Nadal passat, ven-te la llana i queda't el drap
25 desembre. Hom creu que és mal temps per a les ramades, i el refrany aconsella que hom 'vengui la llana', és a dir, el bestiar.
animals festivitats mesos
Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous
25 desembre. La pluja farà créixer excessivament l’herba, que s’haurà de segar i guardar com a aliment d’hivern del ramat vacum
animals camp festivitats mesos oratge
Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
any festivitats oratge
Nadal sense lluna, mala fortuna.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
festivitats mal oratge
Nadal sense lluna, ramader [o ramat] de cent ovelles torna amb una
25 desembre. Les nits de lluna vella són més fosques que una gola de llop, ja que la llum de l’estelada il·lumina ben poc i són fàcils presa
animals festivitats
Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal.
25 desembre.
festivitats
Neu per Nadal, salut per l'any
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
festivitats oratge salut
Neus per Nadal, salut [o ventura] per tot l'any
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
any festivitats oratge salut
Nevada [o fangada] abans de Nadal, per mitja femada val
25 desembre. La humitat moderada i duradora afavoreix la terra de cultiu tant com si l’enriquírem amb adob orgànic
camp festivitats mesos oratge
Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l'any bo i cabal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Significa que si no fa calor extrema abans de Sant Joan (juny) ni fred intens abans de Nadal, el clima serà equilibrat i la collita serà bona i productiva
sants
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Nadal: 25 desembre. Recull les condicions que es consideren "normals" o "ideals" per a cada cicle de l'any. La neu per Nadal es considera bona per a la terra i una benedicció. La pluja durant la Quaresma assegura la collita. El Carnestoltes es fixa en funció de la primera lluna plena de primavera (que marca la Pasqua). Per tant, el calendari lunar sempre determina aquestes festes i és habitual que hi hagi lluna durant les celebracions de carrer.
festivitats oratge
Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura
25 desembre. Referent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. Nit obscura: Es refereix a una nit sense lluna (lluna nova) o molt ennuvolada. Tradicionalment, es creia que si per Nadal no hi havia claredat, l'any seria plujós. La "terra dura" és la que no ha rebut prou saó o que és argilosa i difícil de treballar. Si la nit de Nadal és fosca, pots atrevir-te a sembrar en aquests terrenys, perquè les pluges que vindran estovaran la terra i faran créixer el gra.
camp festivitats dia i nit
No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.
25 desembre. [gregalada: vent fort de gregal]. Hom creu que per Nadal mai no es produeixen gregalades.
festivitats oratge
Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle de creixement de l'oliva i a les previsions de la collita segons l'època de l'any. "Una per Sant Joan": Indica que a finals de juny el fruit encara és molt petit i escàs. Si en aquesta data l'agricultor ja és capaç de veure alguna oliva formada a l'arbre, és un senyal d'esperança. "Cent per Nadal": Suggerix que, si la floració ha anat bé, per Nadal (quan l'oliva ja està madura i a punt de ser collida la producció serà abundant.
festivitats mesos plantes sants
Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia
Nadal: 25 desembre. Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua consecució. La dita expressa que l'espera d'un esdeveniment molt desitjat pot ser més gratificant que la vivència real, que esdevé efímera.
festivitats alegria
Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada
Nadal: 25 desembre. Les festes de Pasqua i Nadal no són res sense els àpats. Antigament, feia referència a la importància que es donava al fet de menjar truita i ous en general per Pasqua i torrons per Nadal.
festivitats
Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.
Es costum engalanar-se de mil i un botons per Nadal. Això vol dir que els sastres fan l'agost durant el mes de desembre… però que després no treuen gaire profit perquè la gent ja ha estrenat les noves robes i no en necessitaran més fins a la propera festa grossa.
festivitats oficis
Passat Nadal, surten els mals.
25 desembre.
festivitats mal
Pel febrer maridatge, pel Nadal didatge
25 desembre. Hom opina que els casaments celebrats dins del febrer són fecunds i que molt aviat donen fruits.
mesos
Pel setembre ven-te el galliner i per Nadal torna'l a comprar
25 desembre.
animals festivitats mesos
Pels volts de Nadal fa l'hivern natural
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
estacions festivitats
Per Corpus i per Nadal els sastres maten la fam
25 desembre. Fan referència als sastes, els quals tenen molta feina en aquestes dates.
festivitats oficis
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral.
25 desembre. Hi ha la creença que el vent que bufa per l'Advent no bufa per Nadal. Els vents predominants cap a l'inici de l'Advent (llevant/ponent) canviaran a uns altres (migjorn/mestral) en arribar Nadal.
festivitats oratge
Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
25 desembre. Hi ha la creença que el vent que bufa per l'Advent no bufa per Nadal.
festivitats oratge
Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
festivitats oratge
Per la Pasqua els jocs i a Nadal els focs
25 desembre. Les dues pasqües reuneixen tradicionalment la gent, l’una a l’aire lliure i l’altra dins casa
festivitats foc joc
Per la Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral
25 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família, de la mateixa manera que les ovelles tornen a la seguretat del seu corral. S'aplica a aquells que viuen lluny o estan dispersos, recordant que la llar és el centre d'afecte i retrobament.
animals festivitats parentiu
Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la saviesa popular sobre el temps meteorològic, suggerint una inversió tèrmica. Indica que si per Nadal fa un temps suau i assolellat, per Pasqua és probable que el temps sigui més fresc o inestable.
festivitats mesos oratge
Per Nadal cada ovella al seu corral
25 desembre. Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família
animals festivitats mesos parentiu
Per Nadal calor i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret
25 desembre. És una opinió. Suggereix que un hivern suau per Nadal seguit d'una primavera fresca per Pasqua afavoreix un bon cicle agrícola i un any productiu.
any bona festivitats oratge
Per Nadal coques; per Sant Joan, bacores
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada festivitat té el seu producte característic. "Per Nadal, coques": Es refereix a la tradició de menjar dolços més elaborats i consistents per les festes de Nadal, com les coques de sucre, de torró o les neules, aprofitant que ja s'havia fet la collita dels fruits secs "Per Sant Joan, bacores" (o coques): El 24 de juny és el moment àlgid de la primera collita de la figuera (les bacores), un fruit primerenc, dolç.
festivitats menjar mesos plantes sants
Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó
25 desembre. Al·ludeix al costum, general a la muntanya i entre pastors, de simular l'ofrena d'un xai, el qual guarnien i enflocaven. L'ensenyaven d'agenollar-se i la bestiola ho feia quan el seu amo oferia i no se separava per res del seu costat. Hi havia indrets on el vestien amb unes robes especials totes boniques i adornades. El costum encara és viu en alguns indrets.
animals bona festivitats oficis
Per Nadal el dia s'estira un pam
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
festivitats oratge dia i nit
Per Nadal el dia s'estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la vella en el filar
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
festivitats oficis oratge persones dia i nit
Per Nadal el porc en sal
25 desembre. Per a passar l’hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal o en oli
animals festivitats menjar
Per Nadal guanya el sastre el seu cabal
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
diners festivitats oficis
Per Nadal i per Any Nou muda d'amo i muda el sou
Nadal; 25 desembre. Any Nou: 1 gener. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva. En alguns indrets era el temps de revisar els contractes.
any festivitats
Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir.
any festivitats
Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. Ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal.
casa festivitats mesos sants
Per Nadal i Sant Tomàs comença l'hivernàs
Nadal: 25 desembre. Sant Tomàs: 21 desembre. És quan comença l'hivern. . És una expressió tradicional del refranyer de desembre que indica l'inici del fred més intens.
estacions mesos sants
Per Nadal maduren les nesples
25 desembre. Ja ho sabeu
festivitats mesos plantes
Per Nadal moquina i neu per veïna.
25 desembre. A més del fred, l'altre protagonista, la neu. Que serà molt beneficiosa per als camps.
festivitats oratge
Per Nadal no bufa el gregal
25 desembre. Respon a la creença que el diluvi universal fou provocat per un intens vent grec i al pressentiment que aquest mateix vent el tornarà a provocar. Jesús no vol promoure aquest trastorn dins el període de Nadal per tal de no privar l'home de la gran solemnitat de la festa i de la joia que comporta, i d'ací que no deixi aixecar el gregal per tal que passi unes bones festes, tranquil·les i sense la temença d'un segon diluvi.
festivitats mesos oratge
Per Nadal tot porc mataràs, estigui magre o estigui gras
25 desembre. Es refereix al porc, que s'ha de matar abans de Nadal.
animals festivitats mesos
Per Nadal, a casa i prop de la brasa
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
casa festivitats foc
Per Nadal, al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo
25 desembre. Suggereix que un hivern temperat (Nadal càlid) seguit d'una primavera freda o inestable (Pasqua freda) és beneficiós per a les collites i el camp.
bona festivitats foc oratge
Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi; això és el que m'agrada a mi, però ve poques vegades
25 desembre. Referit al dejuni de la vigília de Nadal. Obsevant el dejuni hom menjava molt bones torrades, ben untades amb allioli d'advent i ben remullades amb vi calent, per les contrades més fredes.
festivitats plantes vinya
Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família
animals festivitats mesos sants parentiu
Per Nadal, cada perdiu al seu niu
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
animals festivitats
Per Nadal, cadascú al seu hostal.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
festivitats
Per Nadal, capons, neules i torrons
25 desembre. És la tradició culinària
animals festivitats menjar
Per Nadal, carn i fusta fora la mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats menjar mesos mar
Per Nadal, carn i fustes fora del mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats mesos mar
Per Nadal, coques
25 desembre. Indica que tot té el seu moment
festivitats
Per Nadal, creix el dia un pas de gall
25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
animals festivitats
Per Nadal, el dia més curt de l'any
25 desembre. Mentre uns diuen que aquest és el dia més curs de l'any, la majoria creuen que és el de sant Tomàs, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
any festivitats dia i nit
Per Nadal, el fred cordial
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
festivitats oratge
Per Nadal, el llop no fa cap mal
25 desembre. Els pastors creuen que per Nadal els llops són inofensius. La gent creu que el llop viu: tres mesos de carn, tres mesos de sang, tres mesos d'aigua i tres de son. Aquest darrer període correspon a l'Advent.
animals festivitats mesos
Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc
25 desembre. En hivern calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en sal, en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades a l’aire lliure
animals festivitats foc menjar mesos
Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
25 desembre. Per a passar l'hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal i la resta d'animals cassolans.o en oli.
animals festivitats menjar mesos
Per Nadal, els sastres fan tres jornals
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina.
diners festivitats mesos treball
Per Nadal, és la perdiu vertadera i la cabal
Nadal: 25 desembre. Les cries nascudes en primavera ja són adultes
animals festivitats mesos
Per Nadal, les ovelles al gavadal
25 desembre. Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
animals festivitats
Per Nadal, maduren les nespres
25 desembre. Així és
festivitats plantes
Per Nadal, mariner fora de la mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats mesos oficis mar
Per Nadal, muda el jornal.
25 desembre. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva.
festivitats
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Solstici d’hivern. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre i a partir d’ací va allargant-se el dia.
festivitats mesos oratge sants
Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Sant Silvestre: 31 desembre. Els Reis: 6 gener. Per denotar que per Nadal comença a allargar-se el dia, utilitzant la imatge de passos animals per mostrar la progressió.. Indica que els dies creixen molt poc a poc al principi i cada cop més ràpid: primer un "pas de pardal" (petit), fins a un "pas de bou" (gran) al gener.
festivitats sants
Per Nadal, per caçar bé vés a caçar al galliner
25 desembre.
animals festivitats mesos caça
Per Nadal, prop del nial.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
festivitats
Per Nadal, qui res no estrena, res no val
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
festivitats indumentària
Per Nadal, ric i pobre menja gall
25 desembre. És una menja saborosa i assequible
animals festivitats menjar
Per Nadal, sang de porc al rieral.
25 desembre. És temps de matar-lo.
animals festivitats
Per Nadal, tots els animals al corral
25 desembre. Convé que els animals passen l’hivern protegits i calents
animals festivitats mesos
Per Nadal, un pas de pardal
25 desembre. Es refereix a les hores de sol a Nadal, que s'incrementen a poc a poc
animals festivitats oratge
Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre, i per Any Nou, un pas de bou
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
animals festivitats mesos sants
Per Nadal, un pas galant, i per Sant Julià, un cego ho veurà
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. En al·lusió a la llargada del dia. El 25 de desembre, el dia ha començat a créixer fa molt poc, com el pas discret d'un galant. Per Sant Julià, un cego ho veurà: El 7 de gener, el dia ja s'ha allargat prou (uns 10-15 minuts) perquè el canvi sigui evident per a tothom. L'expressió "un cec ho veurà" és una exageració popular per dir que la claredat guanya terreny de forma innegable.
festivitats mesos sants
Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; Per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el que s'acostuma a menjar a les illes Balears. Les formatjades: Són unes pastes farcides de carn de be, formatge o de brossat. El flaó és el pastís de formatge i herba-sana que no pot faltar abans de la Quaresma. Les cavallades: Una referència a les festes de Ciutadella, on el cavall és el protagonista amb els caragols i els jocs des Pla. Galls i capons: L'aviram de qualitat era el plat de luxe per excel·lència de la nit de Nadal.
animals festivitats menjar mesos sants
Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer
25 desembre. De dia s’han d’aprofitar les hores de menys fred, i de nit convé estar al davant de la llar, l’estufa o el braser
festivitats mesos oratge
Per Pasqua i per Nadal qui res no estrena res no val
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquestes festivitats com a símbol de renovació, estatus i celebració. No fer-ho es considerava, en temps passats, una mostra de deixadesa o de falta de mitjans.
festivitats indumentària
Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Assenyala la tradició culinària de consumir xai (corder) durant la Pasqua, coincidint amb la primavera, i aviram (gall, pollastre) per Nadal. Estableix un costum que vincula les festivitats religioses amb la disponibilitat estacional d'aquests aliments, destacant el corder com a carn festiva primaveral.
animals festivitats menjar
Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Subratlla la tradició dolça de dos moments clau de l'any. Assenyala que per Pasqua es mengen mones, mentre que per Nadal són típics els pastissets (com els de moniato o cacauet), destacant la riquesa sucrera i l'herència cultural, especialment al País Valencià.
festivitats menjar
Per replantar i empeltar l'ametller la lluna de Nadal va bé
25 desembre. L'arbre fruiter en aquest temps dorm, per tant va bé per esmotxar i per sembrar-lo.
camp festivitats oratge plantes be
Per Sant Andreu el xai ja es corder, i per Nadal un a cada corral.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Indica que per aquesta època els xais ja han crescut prou per ser considerats corders (corder de llet). La segona part fa referència a la proximitat del Nadal, quan els corders tenen el pes ideal per al consum, assegurant-ne la presència a les cases.
animals festivitats mesos sants
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
dormir festivitats foc mesos oratge+1
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Per l'11 de novembre obrim la bota per deixar-lo respirar o tastar com va la cosa, però no és fins a les festes de Nadal quan el vi ja té el cos i el repòs necessari per ser el protagonista de la taula. Una cosa és el vi novell i l'altra el vi que ja ha "fet el seu curs".
festivitats mesos sants vinya
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
festivitats mesos oratge plantes sants
Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas i per Nadal posa'l al semal
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. Després d'uns dies de reposar i amanir la carn, ja és el moment de posar el porc al semal (una tina o recipient de fusta) per acabar d'elaborar les peces o, directament, per començar a gaudir-ne a la taula.
animals festivitats mesos sants
Per Santa Caterina, ven-te les gallines, i per Nadal, les pots tornar a comprar
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Per Santa Caterina, la demanda de gallines és altíssima per fer l'arròs amb gallina de les fires. És el millor moment per vendre les que ja no ponent i treure'n un bon preu. Un cop passat el boom de les fires de novembre, per Nadal el preu de les gallines de "segona" sol baixar, ja que tothom busca el gall dindi o el capó per al gran banquet. És llavors quan pots recuperar el teu corral a un preu més econòmic.
animals festivitats mesos sants
Per Santa Llúcia de la Bisbal, dotze dies abans de Nadal
13 desembre. [La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. La rima ens recorda de forma mnemotècnica la distància exacta de dotze dies que separa les dues festes. Fa referència a la fira de Santa Llúcia de La Bisbal d'Empordà, on aquesta festivitat ha estat històricament molt important per al comerç. Era el moment de comprar el gra, el bestiar o els estris necessaris abans que s'aturés tot per Nadal.
festivitats llocs mesos
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats oratge
Per Santa Llucia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal.
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
animals festivitats sants
Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats sants