Expressió que s'utilitza per a designar una persona lleugera i de poc de trellat
Tindre algú impulsos anímics forts, que li venen de sobte, per qualsevol cosa sense importància, i que es posen de manifest en accions no meditades, més o menys violentes o espectaculars
Tindre algú impulsos anímics forts, que li venen de sobte, per qualsevol cosa sense importància, i que es posen de manifest en accions no meditades, més o menys violentes o espectaculars
Ser algú fonamentat en allò que diu o fa, tindre arguments vàlids, justs, per a dir o fer alguna cosa, estar en la cosa certa
Parlar un xiquet menut com si fóra una persona gran
Torbar-se el cap i tindre la sensació que els objectes del voltant roden
Ésser molt malcontent, acostumar de queixar-se o dexagerar els propis mals
Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses
Es diu de qui convida a menjar a tot el món qui es presenta, de qui habitualment té convidats a menjar
Aptitud d'un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnòstics ràpids i precisos
Es diu d'aquell a qui li costa molt mantlndre's assegut
Estar a punt d'ingressar o d'eixir d'una empresa, entitat, etc.
No admetre, algú, traves, limitacions, a la seva voluntat
Es diu quan una persona té una certa discapacitat intel·lectual, encara que lleugera
Tindre un sentiment dolorós
Ser molt ploraner, tindre excessiva facilitat per al plor
Ser molt ploraner, tindre excessiva facilitat per al plor