`
Dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
No estimar la pròpia honra, no torbar-se per les humiliacions o per les pròpies malifetes
Dir moltes paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores
Pejorativament, es diu de tindre valor i tranquil·litat a l'hora d'actuar
Tindre el valor suficient per a presenciar o resoldre situacions molt desagradables
Expressió que s'utilitza per a designar una persona lleugera i de poc de trellat
Tindre algú impulsos anímics forts, que li venen de sobte, per qualsevol cosa sense importància, i que es posen de manifest en accions no meditades, més o menys violentes o espectaculars
Tindre algú impulsos anímics forts, que li venen de sobte, per qualsevol cosa sense importància, i que es posen de manifest en accions no meditades, més o menys violentes o espectaculars
Ser algú fonamentat en allò que diu o fa, tindre arguments vàlids, justs, per a dir o fer alguna cosa, estar en la cosa certa
Parlar un xiquet menut com si fóra una persona gran
Torbar-se el cap i tindre la sensació que els objectes del voltant roden
Ésser molt malcontent, acostumar de queixar-se o dexagerar els propis mals
Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses
Es diu de qui convida a menjar a tot el món qui es presenta, de qui habitualment té convidats a menjar
Aptitud d'un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnòstics ràpids i precisos
Es diu d'aquell a qui li costa molt mantlndre's assegut
Tindre molta fam. Fa referència a la voracitat proverbial del llop, especialment quan no ha menjat, per exagerar una necessitat urgent d'aliment.