`

Refranys maneres de dir

treball maneres de dir

Home de molts oficis

Persona que treballa o ha treballar en treballs o professions diferents

maneres de dir mon

Home de món

Tenir experiència de la vida

dia i nit persones maneres de dir

Home de palla

Home que és al capdavant d'una institució, però no mana, depèn d'altres

maneres de dir

Home de pèl en pit

Home de molt de coratge i energia

maneres de dir

Home de pocs brocs

Home que no respecta

maneres de dir

Home de profit

Es diu d'una persona que representa un gran avantatge en el cas de contraure-hi matrimoni

maneres de dir

Home de recapte

Home de reputació, d'importància social

maneres de dir persones

Home de temps

Vell. Home que fa molts anys que viu

maneres de dir persones

Home de tro

Home que fa molt de soroll, que fa pariar molt d'ell

maneres de dir

Home gris

Persona mediocre

maneres de dir persones

Home gruixut

Home grosser, d'enteniment curt

maneres de dir persones

Home llis

Persona senzilla, franca, sense engany ni artifici

maneres de dir

Home m'entra

Frase que deien els xiquets a la porta dels cines, perquè algun major els entrara debades

maneres de dir

Home moll

Home fluix i delicat

maneres de dir

Home o dona d'edat, o de molta edat

Persona que ha viscut molts anys

maneres de dir

Home petit, carregat de punyetes

Es diu perquè els homes massa baixets solen tenir molt viu el complex de llur estatura i per reacció solen esser difícils de tractar

maneres de dir diable

Home solitari, àngel o dimoni

No cal fiar-se de les persones que solen anar soles

consells persones maneres de dir

Home [o persona] previngut/da val per dos

Porta gran avantatge la persona que pren recaptes

maneres de dir

Hora de llum encendre

A encesa de llums, quan ve la fosca de la nit

maneres de dir

Hora de visita

Temps que destina a rebre visites un metge, un advocat, un alt funcionari, etc.

maneres de dir

Hora del seny del lladre temàtica: maneres de dir

Hora en que es tocaven les campanes per a recollir la gent dins les cases per passar la nit

maneres de dir treball

Hora extra

Treballar més de la jornada laboral

maneres de dir

Hora per hora

En el darrer moment

maneres de dir

Hora tarda

Cap al tard, fosquejant o ja de nit

maneres de dir

Hores ha [o dies ha]

S'usa per indicar que una activitat ja fa temps [dies, hores, anys...] que ha començat

maneres de dir

Hostes vingueren que de casa ens tragueren

Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia i que hi té menys drets

maneres de dir déu

Hòstia de Déu!

Exclamació molt grollera

maneres de dir

Hòstia!

Exclamació, expressió molt popular i utilisada, la qual val per a tot, pot expressar, cantitat, grandea, sorpresa, esglai, torpea, galtada...

maneres de dir

I això barata què? [El verb baratar significa intercanviar]

Forma de reclamar explicacions sobre algun succeït

maneres de dir

I al'altra, pinyol!

Es refereix a un desenllaç inesperat d'una situació

maneres de dir

I aquí no ha passat res!

I les coses continuen tal com eren

maneres de dir

I ara què fem del caldo?

Investigar davant un assumpte sense resoldre

maneres de dir

I ara!

Exclamació d'extranyesa o sorpresa

maneres de dir

I atura't

I encara hi haurà més coses

maneres de dir

I avall!

Expressió que es diu per encoratjar algú a fer una acció

maneres de dir

I bé

Locució que s'usa per cloure un argument

maneres de dir

I coca!

Resposta que es fa quan hom s'adona que li estan dient una mentida

maneres de dir

I com és ell, tots els altres

El que fa ell, fan els altres

maneres de dir

I cupons

Expressió que indica nagació, refús

maneres de dir

I cupons de quinze

Expressió que indica nagació, refús

maneres de dir

I d'aquella, una altra

Manera d'indicar un acte que es va repetint

maneres de dir

I de què servirà?

Vol dir que una cosa no donarà cap benefici

maneres de dir diable

I el dimoni que esterrossi!

Ho diu als altres, fent broma, qui ja té allò que volia

maneres de dir

I els altres!

Se sol respondre a qui dóna una dada que queda curta

maneres de dir

I els dies que durarà

No se li passa una cosa

maneres de dir

I encara no hi val!

Hom ho diu quan no és suficient allò que es fa, encara que sigui fet amb molt d'interès i molta cura

maneres de dir

I espera't!

Se sol dir quan una cosa no va bé i hom pensa que encara pot anar més malament

maneres de dir

I gràcies!

S'usa per fer avinent que una cosa dolenta encara podria haver estat pitjor

maneres de dir

I ja està! [o ja està!]

Expressió que indica que una cosa ja s'ha acabat o ja s'ha solucionat

maneres de dir

I ja et grataràs la picor, si en tens

Es diu de qui es desentén de les conseqüències d’allò que ha fet

maneres de dir

I ja no parlem de [o ja no diguem de[

S'usa per a comparar fets negatius

maneres de dir

I ja t'ha pagat!

Es diu d'algú que no es fa responsable d'un fet, que no ajuda a resoldre un problema

maneres de dir

I jo encara més

Ho sol dir qui està molt cansat d'alguna cosa

maneres de dir

I jo fart!

Vol dir que una cosa no donarà cap benefici

maneres de dir

I jo que et crec

Expressió d'enuig

maneres de dir

I jo, què?

Ho diu qui no és convidat en un repartiment

maneres de dir aigua

I l'aigua que baixa!

Hom ho diu d'un tema que es preveu que serà molt llarg

dormir maneres de dir

I les puces al teu llit

Broma que es diu a qui va a dormir, sobretot a la mainada

maneres de dir

I lo que te rondare morena

Es diu quan encara s'ha de repetir una cosa molt o queda molt per fer

maneres de dir

I mai més ben dit!

Conclusió de qui veu dues coses coincidents

maneres de dir

I mig

Ho sol dir qui està molt cansat d'alguna cosa

maneres de dir

I passa'm a buscar!

Es diu d'una cosa que ja no té solució, que ja no es pot fer o ja no es pot abastar

maneres de dir

I planguts!

Se sol respondre això quan es considera que allò que hom dóna és suficient o excessiu

maneres de dir

I prou!

Es diu per indicar que ha romàs escarmentat d'una cosa i que no tornarà a caure-hi

maneres de dir

I punt!

Expressió que dóna per acabada una discussió o situació

maneres de dir

I pus!

Es diu per indicar que ha romàs escarmentat d'una cosa i que no tornarà a caure-hi

maneres de dir

I què en traurem?

Vol dir que una cosa no donarà cap benefici

maneres de dir

I què és més?

Pregunta amb el qual volem expressar que considerem que és igual una cosa que altra, que és indifernt açò que allò altre, que no hi ha cap problema en fer les coses d'una manera determinada o en fe-les d'una altra

maneres de dir

I què hi fa?

Pregunta amb el qual volem expressar que considerem que és igual una cosa que altra, que és indifernt açò que allò altre, que no hi ha cap problema en fer les coses d'una manera determinada o en fe-les d'una altra

maneres de dir

I què hi guanyarem?

Vol dir que una cosa no donarà cap benefici

maneres de dir

I què més!

Es diu exclamativament per indicar rebutjament d'una suposició

maneres de dir

I que per amunt i que per avall

Es diu d’aquella persona que va d’un lloc a l’altre constantment

maneres de dir

I què té de més?

Pregunta amb el qual volem expressar que considerem que és igual una cosa que altra, que és indifernt açò que allò altre, que no hi ha cap problema en fer les coses d'una manera determinada o en fe-les d'una altra

maneres de dir

I què té més?

Pregunta amb el qual volem expressar que considerem que és igual una cosa que altra, que és indifernt açò que allò altre, que no hi ha cap problema en fer les coses d'una manera determinada o en fe-les d'una altra

maneres de dir

I que tot siga això

Es diu per a desitjar que no vinga res pitjor, perquè amb el que hi ha ja anem aviats

maneres de dir

I que tots ho puguem veure!

Manera de respondre a una felicitació

maneres de dir

I res, és igual

Empra aquesta expressió algú que se sap ignorant d’una cosa

maneres de dir

I s'ha acabat el cafetí!

S'ha acabat una qüestió

maneres de dir

I s'ha acabat!

Ho diu qui està ben decidit a fer o a no fer una cosa

maneres de dir

I santa bona Maria

Expressió per a indicar que una cosa ja està acabada

maneres de dir festivitats

I santes pasqües

Expressió que dóna una cosa per acabada

maneres de dir

I si la padrina tingués collons, seria l'oncle!

Resposta que es fa a qui insisteix a posar dubtes, excuses o preguntes que no tenen gaire sentit

maneres de dir

I tan poc!

S'usa per confirmar una negació

maneres de dir

I tant!

Exclamació que equival a naturalment, evidentment

maneres de dir

I tot

Dóna èmfasi a una afirmació