«treball» — 267 resultats
text: treball
+ Modifica la cerca
Els llestos viuen dels ximples, i els ximples del seu treball
treball
Els nascuts en dilluns, o molt treballadors o molt ganduls.
setmana treball
Els treballs a ningú engreixen
salut
Els tres treballs més pesats: governar, parir i ensenyar
oficis ensenyar
En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
setmana treball
En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla
Denota que el treball proporciona la subsistència i els augments de la casa.
casa treball
En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
treball parentiu casa menjar
En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]
Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu
menjar treball llocs
És con s'enforna que els pans es fan geperuts ¿Amb l'escalfor, els pans es dobleguen, a l'igual que les persones, que no tenen, aleshores, ganes d'anar a treballar?
treball persones
Ésser un corcó de treball
Ésser incansable en el treball
maneres de dir treball animals
Estels brillants, treballs en mar
Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la
oratge treball mar
Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
S'utilitza per assenyalar algú que està despistat o que actua sense trellat, suggerint que la causa és haver trencat el descans dominical.
oratge
Fer el que està fet, treball sense profit.
treball
Fer i desfer és treballar per al diable
Les coses que no es fan bé de bon principi s’han de desfer i tornar a fer
treball
Fer-se una bona casaca de treballar
Fer-se'n un tip, treballar molt i fatigosament
treball maneres de dir indumentària
Fills menuts, treballs menuts; fills grans, treballs grans, fills casats, treballs redoblats
És una recomanació econòmica per a les cases on són molts de família
parentiu
Ha treballat tant mon pare que jo he nascut cansat.
parentiu
Home xarrador, poc treballador
Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria
parlar persones treball
Infants petits, treballs petits; infants grans, treballs grans
treball persones
Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar
joc treball
L'all és bona eina pel treballar
plantes menjar treball
L'home neix per treballar i l'ocell per volar
Cada u serveix per a una cosa
animals persones treball
La fam s’absenta quan el treball es presenta
Confirma que el treball reporta benefici econòmic
menjar treball
La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
gent llocs treball
La persona lliure treballa si li plau, a la força la bèstia i l'esclau
persones
La persona naix per treballar, com l'au per volar i el peix per nadar
Cada u serveix per a una cosa
treball animals persones
La sella del meu cavall, a un estrany dóna treball
animals donar treball
La senyora que treballa, no gasta diner ni malla
treball
La ventura de la barca és de jove treballar, de vella cremar
Descriu el cicle vital i funcional d'una barca de pesca, on quan és nova es dedica a la feina intensa al mar i, en envellir, es crema per Sant Joan o Sant Pere. En sentit figurat se diu dels que sempre han estat desgraciats.
treball vell mar
Les aranyes a filar i les persones a treballar
Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat
maneres de dir treball persones oficis animals
Les xiques si no treballen se curquen
treball persones
Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
animals camp persones treball
L’home neix per treballar i l’ocell per cantar
Cada u serveix per a una cosa
animals treball persones
M'agrada com treballes, però demà no tornes
treball
Manco raons i més treballar
Prec als qui tenen molts projectes i no en realitzen cap.
treball
Mare treballadora, filla gandula
Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen
parentiu treball
Menjar a poc a poc i treballar de pressa
treball menjar
Menjar i treballar és vida de bon cristià
menjar treball
Més val ser petit patró que un gran treballador.
treball
Molt alegra, allò que sense treballar aplega
treball alegria
Molts van a pescar per no treballar
treball mar
Mosso que en el treball va al foc, no el tingui sinó un badoc
Significa que el treballador que cerca molt la pròpia comoditat sol donar poc rendiment
treball foc
No ha pogut aixecar el cap tota la vida, fart de treballar
treball cos huma
No hi ha cap burro gras de treballar
animals treball
No hi ha millor loteria que el treball i l'economia
treball
No hi tall sense treball.
treball
No tindre treball una persona
persones
Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
festa oficis treball
Passar penes i treballs
Passar moltes tribulacions
maneres de dir treball
Peix de mar, peix de gran treball
El producte del mar té molt mèrit per la inclemència del medi, els mitjans i la dedicació que requereix i la seua grandària i sabor
animals treball mar
Per a treballar deixa’t cridar
Recomana treballar per a viure, però no desviure’s pel treball
treball
Per a treballar i no guanyar, val més descansar [o vagar]
És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans
treball diners
Per la palla i el fem, no es pot treballar
treball
Per Sant. Miquel, la terra treballeu.
29 setembre. Per muntanya, hom creu que cada any fa la ventada de sant Miquel, fresca i humida, que s'emporta les darreres calors i porta els primers freds, i que amb ella comença la tardorada. Els pagesos esperen aquesta ventada per començar la feina i els conreus propis d'aquesta estació.
camp sants treball
Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar
5 febrer. El febrer és el moment més bo per a podar els ceps.
sants treball vinya
Per treballar, gran peresa; per menjar, molta prestesa.
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
treball menjar
Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam
oficis mar
Prega i treballa
treball
Preu fet, treball mal fet
Significa que les feines encarregades a preu fet solen resultar defectuoses
treball
Prou treball té qui no sap més
treball
Quan cauen les avellanes cal treballar sense ganes
plantes treball
Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats
Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si és casat, el perjudici recau en més gent
parentiu
Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra
Al ple de l’estiu, mentre madura el raïm, la seua activitat de cerca i transport d’aliment és incessant
animals vinya
Quan treballa la formiga, no l'asseguis a la biga.
o sia, cal ser feiners com les formiguers
animals
Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no
La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica de la localitat castellonenca de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta
llocs treball
Qui bé vol treballar, el dia de festa déu descansar.
festa
Qui busca troba, qui treballa cobra
diners treball
Qui canta en divendres, treballa en diumenge.
cantar setmana treball
Qui compra cavalls se busca treballs
Certament, com qui té qualsevol altre animal
animals treball
Qui de jove no treballa, de vell badalla
Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables
maneres de dir treball
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables
dormir persones treball
Qui en diumenge treballa, en dilluns s'ho malgasta
Referent a la inconveniència de treballar en diumenge.
setmana
Qui en terra d’altre ha sembrat, perd llavor, temps i treball
Qui no posseeix tots els mitjans de producció, no pot tenir la certesa que la seua inversió arribe a bon fi
camp
Qui en tota la setmana no treballa, treballa el diumenge.
setmana treball
Qui fa i desfà treballa pel diable
treball diable
Qui fuig del treball, fuig del descans
treball
Qui jau i no treballa, molts cops badalla
Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam
menjar salut treball
Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar
Sol ser així
diners menjar treball
Qui molt parla, poc treballa
parlar treball
Qui no llímpie el ferrament després de treballar, tampoc se llímpie el cul després de cagar
[llímpie, castellanisme = netege]. La netedat i la higiene confereixen durabilitat
persones treball
Qui no menja després de fart, no treballa després de cansat
A qui treballa se li ha de donar bon aliment.
menjar treball
Qui no treballa amb les mans, treballa amb el cap
Vol dir que cal desplegar la intel·ligència per guanyar-se la vida, aprendre algun art, per no haver de fer de bastaix o de ruc de càrrega.
cos huma treball
Qui no treballa de cap, ha de treballar d'esquena
Vol dir que cal desplegar la intel·ligència per guanyar-se la vida, aprendre algun art, per no haver de fer de bastaix o de ruc de càrrega.
cos huma treball
Qui no treballa de fadrí, treballa quan és padrí
Significa que el qui quan és jove no treballa, ha de treballar quan és vell.
treball
Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
any festivitats treball
Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa
Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
treball setmana festa
Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
No collirà cap fruit i si no té hisenda, ho passarà malament.
camp cos huma estacions treball
Qui no treballa no menja ni fa bonic el diumenge
Qui no s’esforça ni té dret a menjar
treball setmana menjar
Qui no treballa quan es pollí, treballa quan es rossí
Significa que el qui quan és jove no treballa, ha de treballar quan és vell.
animals treball
Qui no treballa, dorm a la palla (Que cal estalviar per al dia de demà )
Que cal estalviar per al dia de demà
dormir diners treball
Qui no treballa, no menja, ni va mudat el diumenge
Si no treballes no guanyes diners i no pots menjar.
treball
Qui no treballe, de fam badalle
Si no guanyes per menjar ja saps, a patir fam
menjar treball
Qui parla molt treballant, poca feina va endavant
treball parlar consells
Qui per a ell treballa, jornals no mira
treball
Qui pesca en mar pesca treballs
mar oficis treball
Qui ronda massa en diumenge mal treballa en dilluns.
A causa del cansament.
setmana treball
Qui sempre juga i mai no treballa, somnia
joc treball
Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla
[ajocar-se = gitar-se]. Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son
dormir treball
Qui té boca per a parlar ha de tenir mans per a treballar
Significa que el qui promet o braveja, ha de complir.
cos huma parlar treball
Qui té cavalls, té treballs
En general, qui cria o té animals, té obligacions tot l’any
animals treball