Refranys dites

Refranys dites

Ací em cobren ganes i tot

dites

Ací perguí una agulla, ací la trobaré (Ho diuen del qui ha sortit malament d'un negoci i s'hi torna ficar amb l'esperança de rescabalar-se'n)

dites

Açò és una joieta...

dites

Açò està com un salnitre

dites

Ahí "quea" eso !!!

dites

Ahir entrà demanant i hui entra manant

dites

Ai! Senyor senyor! Tanta roba bruta i tant poc sabó ... i tan neta que la vol el senyor rector (L’exclamació és adient quan un es troba davant de molta feina per fer, pocs mitjans i moltes exigències)

dites, indumentària

Això és anar i venir, buidar i omplir (No fer res que valgui la pena)

dites

Això és falta càlcio !!!

dites

Això és falta de verga !

dites

Això és per pixar i no caure ni gota (Es refereix a situacions increibles)

dites

Això només ho saben tres: los de casa, los del poble i els forasters

dites

Això qualsevol cec ho veu

dites

Això que té que ser un bitxo

dites

Això sembla la gotera del convent (Es diu davant d’una situació que no s’acaba mai d’arreglar)

dites

Al "pap" ! / Cap a dins !

dites

Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena (Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri)

dites

Al bell mig (En el centre, tot just en el mig)

dites

Al caduf de sènia, el que ve ple, buit se'n torna

dites

Al cap [o Al capdavall, o Al cul, o Al fons] del sac es troben les engrunes (Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut)

dites

Al capdamunt te troben i al capdavall t'esborren

dites

Al capdavall, [o Al cap o Al cul, o Al fons] del sac es troben les engrunes (El més temible d'una cosa és la seva conclusió)

dites

Al carrer tothom s'hi té

dites

Al cel que vages, no vages davant (No convé mai ser el primer en res, perquè qui va davant es troba totes les dificultats que els altres ja no tindran)

dites

Al darrer, o poc o molt

dites

Al desditxat, tot li surt fallat.

dites

Al destapar la cistella es veu el que hi ha en ella (Confirma que no es pot saber amb plena certesa una cosa fins que no es produeix)

dites

Al que no té temor n’hi fan

dites

Alça el rabo, perdigot !!!

dites

Allà on hi ha hagut, sempre hi queda [o en queda] (Vol dir que allà on hi ha hagut un sentiment o una habilitat, encara que passin els anys, més o menys es manté. Els sentiments hi són; qui fa un cove fa un cistell)

dites

Allà on hi ha taca no hi ha forat (Vol dir que un defecte no té importància si no n'hi ha de més grossos)

dites

Allà on l'has deixat, és! (Contesta que fa, qui està enutjat o cansat, a qui demana quelcom que ha perdut o no troba. Allà on l'has deixat, el trobaràs; posa-li la mà a sobre i el trobaràs a sota)

dites

Allà on n'hi ha tres, no n'hi busquis quatre (No cerquis coses impossibles. No cerquis cinc -o tres- peus al gat, no n'hi ha més; allà on no n’hi ha, que no n’hi cerquin)

dites

Allà on no hi haja hagut mai so, mal podrà haver-hi ressò

dites

Allà on no hi sóc, no m'hi cacis! (Ho diu qui no pot fer allò que se li demana, per problemes físics. Quan no es pot, no es pot; no em demanis coses impossibles)

dites

Allà on vages, com veges faces (Convé assumir els usos i costums i integrar-se en la comunitat on es viu per a no resultar un element estrany o criticable)

dites

Allà va la galera del molí Basí

dites

Allò que comença a colps, acaba a colps

dites

Allò que està per vindre, ningú ho ha vist

dites

Allò que ve per natura és el que més dura (Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los)

dites

Als oraigs a fer novena (Es diu com a contestació a la pregunta: On vas? No és assumpte teu)

dites

Als pastorets se'ls apegue el Nostre Senyor [o la Mare de Déu]

dites

Als plans grans, a les roques soques

dites

Als tontos se’ls va endú la riada

dites

Amagar les espardenyes

dites, indumentària

Amb això del cop de puny malament acabaràs. Si tu arribes més lluny més ho farà el teu nas. Ai, Tomàs! Sense nas quina fila fotaràs!

dites

Amb el que tinc m'entretinc.

dites

Amb el seu [o amb el teu] mal vol conèixer el mal dels altres (Les persones que tenen un defecte solen veure aquest mateix defecte en els altres. Qui mal fa, mal pensa; amb el seu mal hi vol fer passar els altres; la mula guita, de tothom sospita)

dites

Amb la camisa al revés, ningú hi pot res (El remei més senzill davant una bruixa era posar-se una peça de roba al revés)

dites, indumentària

Amb la capa d'uns s'hi amaguen els altres (Hi ha molts malfactors, a més dels que tothom assenyala. Uns tenen mala anomenada i uns altres fan la feina, uns tenen la fama i altres carden la llana)

dites, indumentària

Pàgina 2 de 15.