sants

1.724 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 1701–1724 de 1.724
Tronades per Sant Martí, collites a desdir
11 novembre. [a desdir = fora mida, a bondó, a muntó, a garberes]. 11 novembre. Les tronades per l’11 de novembre auguren una temporada plovedora i augura una collita excel·lent.
camp mesos oratge sants
Trons per Sant Joan, la collita reeixiran
24 juny. [Reeixir: Significa tenir èxit o anar bé. Aquí indica que, gràcies a aquestes pluges, la producció de l'any serà abundant i de bona qualitat]. La pluja a les portes de l’estiu és molt bona per als vegetals, assegurant-ne l'èxit.
camp mesos sants
Trons per Sant Joan, nou cares fan
24 juny. Fa referència al canvi de temps sobtat (les "nou cares" o canvis d'humor del cel) i a la importància de les tempestes d'estiu per a l'agricultura. És un mes d’oratge molt variable on s'alternen la pluja, el sol i el vent.
mesos oratge sants
Tururut sant Pere
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei
maneres de dir sants
Un parenostre a Sant Arnau, perquè ens tanque el vent amb clau.
19 juliol. Segons la creença popular, ell té la clau per tancar el "forat" del cel d'on surt el vent, per la qual cosa se li demana que calme l'oratge, especialment durant l'època de batre el cereal.
mesos oratge sants
Un parenostre a Sant Francesc i a Sant Blai perquè no mos falti pa mai.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Blai: 3 febrer. És una petició tradicional d'abundància i protecció de la subsistència. Esmenta Sant Francesc (associat a la pobresa i la providència) i Sant Blai (conegut per la protecció contra malalties i fam) per assegurar l'aliment bàsic.
menjar mesos sants
Un parenostre a Santa Marta pa que ixca la botifarra farta
29 juliol. Es demana la intercessió de la santa per a l'èxit en l'elaboració dels embotits. Santa Marta cura i protegeix respecte de totes les feines inherents a la matança del porc, i té en compte que es guardin les carns salades i posades en conserva, és a dir, perquè surti grossa i bona.
menjar mesos sants
Una candela a Sant Martí i una altra al diable
11 novembre. Aquesta dita és la definició perfecta de la hipocresia o de qui vol estar a bones amb tothom "per si de cas"! Quan no es veu la manera d’eixir d’un embolic o d’un mal pas, se n’ha de buscar el remei com sigui.
diable mesos sants
Una i bona, com les bajoques de Caterina
És una expressió que s'utilitza per ponderar la qualitat per sobre de la quantitat. S'aplica quan algú diu una sola cosa (una frase, una broma o una veritat) però que és tan encertada, contundent o de gran valor que ja no cal dir res més. Fa referència a una llegenda o personatge local (la Caterina) que, en comptes de collir moltes mongetes tendres (bajoques) de mala qualitat, en portava poques però excepcionals: grosses, tendres i ben granades.
bona mesos plantes sants
Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.
17 gener. El refrany fa referència a la llegenda de les temptacions del dimoni i destaca la distinció entre el consum moderat d'un do natural (el vi) i l'excés pecaminós (la borratxera).
déu diable sants vinya beure
Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any
24 juny. La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós. Subratlla la importància d'una pluja intensa i oportuna al voltant del solstici d'estiu (Sant Joan, 24 de juny) per a l'agricultura, considerant-la més beneficiosa que pluges disperses i insuficients durant la resta de l'any.
any bona mesos oratge sants
Val més la missa de sant Pere que tres-centes que li van darrere
29 de juny. La celebració de Sant Pere va ser consensuada per les esglésies de Roma i de Constantinoble. Aquesta dita és la màxima exaltació de la festa major de Sant Pere, posant la seva celebració per damunt de qualsevol altra del calendari litúrgic. Expressa que la solemnitat, el goig i la importància d'aquest dia concret valen molt més que la rutina de totes les misses de l'any juntes.
mesos sants
Valga que Sant Vicenç ja ens fa passar el sol un xic més alt pels torrents
22 gener. S'associa que el sol a finals de genr és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
mesos sants
Valga'm sant Pacià que és el primer sant que es va afaitar
9 març. S'invoca aquest sant com a patró de la paciència, ideal per a situacions que requereixen calma per a suportar-les o resoldre-les, fent un joc de paraules amb el nom de Sant Pacià. Segons la tradició popular, el sant barceloní va ser el primer a afaitar-se la barba amb un vidre.
sants
Valga’m Sant Pacià, que és el sant millor que hi ha
9 març. S'exclama quan algú es troba víctima d'una situació que posa a prova la seva tranquil·litat. Sant Pacià és considerat popularment l'advocat de la paciència.
mesos sants
Vent de port per Sant Miquel, tot l'any mirarà el cel
29 setembre. [El "vent de port": Es refereix al vent que bufa de la muntanya cap a la vall (normalment del nord o nord-oest). És un vent fresc i, sobretot, molt eixut]. Si el dia de Sant Miquel s'instal·la aquest vent, el refranyer avisa que l'any agrícola serà sec. "Mirar el cel" descriu l'actitud d'espera ansiosa de qui depèn de l'aigua. Si l'any comença amb vent de port, el pagès sap que haurà de pregar molt perquè arribin les pluges de llevant que amarin els camps.
oratge sants
Vent de Sant Magí que no fa ploure ni aclarir.
19 agost. Es refereix al santuari de Sant Magí de la Brufaganya.. Fa referència al temps inestable i indecís, sovint ennuvolat o amb vent, que sol tenir lloc al voltant del 19 d'agost, festivitat de Sant Magí (patró de Tarragona). Descriu un clima inefectiu que no compleix el cicle de pluja ni aclareix el cel.
mesos oratge sants
Ventades per sant Marc, boirades per la mar.
25 d'abril. Indica que si hi ha ventades en aquesta data, és probable que hi hagi boira o temps humit a la mar. És un indicador de canvi de temps o inestabilitat, sovint associat a vents com el xaloc, desfavorables per a l'agricultura i la navegació.
mesos oratge sants
Venturós mes de Déu que comença amb Sant Andreu
30 novembre. Sant Andreu marca tradicionalment l'inici de l'Advent i, per a molts, el començament "espiritual" de l'hivern i de la preparació per al Nadal. Com que l'Advent comença el diumenge més pròxim a Sant Andreu, es diu que ell "obre la porta" al cicle de Nadal. Se l'anomena "mes de Déu" perquè desembre és el mes del naixement de Jesús, i l'arribada d'aquest sant se celebrava com un presagi de bonança i de festes familiars.
déu mesos sants
Verdes o madures, per Sant Jaume, figues segures
25 de juliol. Indica que al voltant de la festivitat de Sant Jaume ja es poden trobar i consumir figues, independentment del seu grau de maduresa. És una referència al calendari agrícola del fruit de la figuera. La dita assegura que, a finals de juliol, les figues ja han començat el seu cicle de maduració i es poden trobar tant les darreres bacores (o figues flor) com les primeres figues de la temporada, amb garanties de poder menjar-les.
mesos plantes sants
Veure el sol a mijanit
No acabar de creure's alguna cosa
maneres de dir sants
Vi de Sant Martí és el millor vi.
11 novembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent. Després de mesos esperant que el most fermenti, l'11 de novembre és la data oficial per "aixecar l'aixeta". És un vi jove, afruitat i ple de vida.
mesos sants vinya
Voltar més que els porcs de Sant Antoni. [o Donar més voltes que els garrins de Sant Antoni]
17 gener. Es diu perquè es soltaven uns porcs pel carrer perque la gent comprasi números per la rifa i els diners eren a benefici de l'hospital
mesos sants
Vore [algú] de Sant Josep a Sant Esteve
Sant Josep: 19 març. Sant Esteve: 26 desembre. Significa veure una persona molt poques vegades, de manera molt esporàdica o a llarg termini. Fa referència a l'espai de temps comprés entre el 19 de març (Sant Josep) i el 26 de desembre (Sant Esteve), que cobreix gran part de l'any.
mesos sants maneres de dir