11 novembre. [a desdir = fora mida, a bondó, a muntó, a garberes]. 11 novembre. Les tronades per l’11 de novembre auguren una temporada plovedora i augura una collita excel·lent.
24 juny. [Reeixir: Significa tenir èxit o anar bé. Aquí indica que, gràcies a aquestes pluges, la producció de l'any serà abundant i de bona qualitat]. La pluja a les portes de l’estiu és molt bona per als vegetals, assegurant-ne l'èxit.
24 juny. Fa referència al canvi de temps sobtat (les "nou cares" o canvis d'humor del cel) i a la importància de les tempestes d'estiu per a l'agricultura. És un mes d’oratge molt variable on s'alternen la pluja, el sol i el vent.
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei
19 juliol. Segons la creença popular, ell té la clau per tancar el "forat" del cel d'on surt el vent, per la qual cosa se li demana que calme l'oratge, especialment durant l'època de batre el cereal.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Blai: 3 febrer. És una petició tradicional d'abundància i protecció de la subsistència. Esmenta Sant Francesc (associat a la pobresa i la providència) i Sant Blai (conegut per la protecció contra malalties i fam) per assegurar l'aliment bàsic.
29 juliol. Es demana la intercessió de la santa per a l'èxit en l'elaboració dels embotits. Santa Marta cura i protegeix respecte de totes les feines inherents a la matança del porc, i té en compte que es guardin les carns salades i posades en conserva, és a dir, perquè surti grossa i bona.
11 novembre. Aquesta dita és la definició perfecta de la hipocresia o de qui vol estar a bones amb tothom "per si de cas"! Quan no es veu la manera d’eixir d’un embolic o d’un mal pas, se n’ha de buscar el remei com sigui.
És una expressió que s'utilitza per ponderar la qualitat per sobre de la quantitat. S'aplica quan algú diu una sola cosa (una frase, una broma o una veritat) però que és tan encertada, contundent o de gran valor que ja no cal dir res més. Fa referència a una llegenda o personatge local (la Caterina) que, en comptes de collir moltes mongetes tendres (bajoques) de mala qualitat, en portava poques però excepcionals: grosses, tendres i ben granades.
24 juny. La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós. Subratlla la importància d'una pluja intensa i oportuna al voltant del solstici d'estiu (Sant Joan, 24 de juny) per a l'agricultura, considerant-la més beneficiosa que pluges disperses i insuficients durant la resta de l'any.
29 de juny. La celebració de Sant Pere va ser consensuada per les esglésies de Roma i de Constantinoble. Aquesta dita és la màxima exaltació de la festa major de Sant Pere, posant la seva celebració per damunt de qualsevol altra del calendari litúrgic. Expressa que la solemnitat, el goig i la importància d'aquest dia concret valen molt més que la rutina de totes les misses de l'any juntes.
22 gener. S'associa que el sol a finals de genr és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
9 març. S'invoca aquest sant com a patró de la paciència, ideal per a situacions que requereixen calma per a suportar-les o resoldre-les, fent un joc de paraules amb el nom de Sant Pacià. Segons la tradició popular, el sant barceloní va ser el primer a afaitar-se la barba amb un vidre.
9 març. S'exclama quan algú es troba víctima d'una situació que posa a prova la seva tranquil·litat. Sant Pacià és considerat popularment l'advocat de la paciència.
29 setembre. [El "vent de port": Es refereix al vent que bufa de la muntanya cap a la vall (normalment del nord o nord-oest). És un vent fresc i, sobretot, molt eixut]. Si el dia de Sant Miquel s'instal·la aquest vent, el refranyer avisa que l'any agrícola serà sec. "Mirar el cel" descriu l'actitud d'espera ansiosa de qui depèn de l'aigua. Si l'any comença amb vent de port, el pagès sap que haurà de pregar molt perquè arribin les pluges de llevant que amarin els camps.
19 agost. Es refereix al santuari de Sant Magí de la Brufaganya.. Fa referència al temps inestable i indecís, sovint ennuvolat o amb vent, que sol tenir lloc al voltant del 19 d'agost, festivitat de Sant Magí (patró de Tarragona). Descriu un clima inefectiu que no compleix el cicle de pluja ni aclareix el cel.
25 d'abril. Indica que si hi ha ventades en aquesta data, és probable que hi hagi boira o temps humit a la mar. És un indicador de canvi de temps o inestabilitat, sovint associat a vents com el xaloc, desfavorables per a l'agricultura i la navegació.
30 novembre. Sant Andreu marca tradicionalment l'inici de l'Advent i, per a molts, el començament "espiritual" de l'hivern i de la preparació per al Nadal. Com que l'Advent comença el diumenge més pròxim a Sant Andreu, es diu que ell "obre la porta" al cicle de Nadal. Se l'anomena "mes de Déu" perquè desembre és el mes del naixement de Jesús, i l'arribada d'aquest sant se celebrava com un presagi de bonança i de festes familiars.
25 de juliol. Indica que al voltant de la festivitat de Sant Jaume ja es poden trobar i consumir figues, independentment del seu grau de maduresa. És una referència al calendari agrícola del fruit de la figuera. La dita assegura que, a finals de juliol, les figues ja han començat el seu cicle de maduració i es poden trobar tant les darreres bacores (o figues flor) com les primeres figues de la temporada, amb garanties de poder menjar-les.
11 novembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent. Després de mesos esperant que el most fermenti, l'11 de novembre és la data oficial per "aixecar l'aixeta". És un vi jove, afruitat i ple de vida.
17 gener. Es diu perquè es soltaven uns porcs pel carrer perque la gent comprasi números per la rifa i els diners eren a benefici de l'hospital
Sant Josep: 19 març. Sant Esteve: 26 desembre. Significa veure una persona molt poques vegades, de manera molt esporàdica o a llarg termini. Fa referència a l'espai de temps comprés entre el 19 de març (Sant Josep) i el 26 de desembre (Sant Esteve), que cobreix gran part de l'any.