Refranys amb la paraula carnestoltes

Refranys que contenen 'carnestoltes'

A Carnestoltes, bones voltes (Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara)

festivitats, bona

A Carnestoltes, moltes voltes (És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes)

festivitats, festa

A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer (17 gener) (Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot)

mesos, festivitats, sants

Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra! ((Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció)

festivitats, alegria

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)

festivitats, amor

Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)

amor, festivitats

Anar fet un carnestoltes (Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust)

festivitats, maneres de dir, indumentària

Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants (El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts bateigs)

festivitats

Ballades per Carnestoltes, batialles [o baralles] per Tots-Sants (El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts batejos)

festivitats

Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants (Qui riny o es baralla en temps d’alegria general, és perquè té mal caràcter i amb més motiu es barallarà quan tothom està trist)

festivitats

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)

menjar, mesos, festivitats, oratge

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)

oratge, mesos, menjar, festivitats

Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit. (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)

festivitats, oratge, plantes, menjar, mesos

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran

festivitats, oratge

Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més (Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes)

festivitats

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes] (És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer)

festivitats, oratge

Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)

festivitats

Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)

festivitats, festa

Carnestoltes, dóna voltes (Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes)

festivitats, donar

Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués (És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor)

festivitats

Carnestoltes, quinze voltes (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)

festa, festivitats

Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria noia, porta'm el porró

festivitats

Com és Sant Blai, per Setmana Santa i Carnestoltes (3 febrer)

festivitats, mesos, oratge, sants

De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)

festivitats

De Nadal a Carnestoltes tot el món va en tretze voltes

festivitats

De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues] (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)

festivitats

De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià)

festivitats, mesos

Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendar)

festivitats, mesos

Després de Sant Anton Carnestoltes són (17 gener)

festivitats, mesos, sants

Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera (2 febrer) (La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià)

festivitats, dia i nit, mesos

Dijous gras, coques de llardons (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)

festivitats, menjar, setmana

Donar raó al gat, que farem Carnestoltes

festivitats, animals

El darrer dia (És el dimarts de Carnestoltes, darrer dia de festa i de permissivitat eclesiàtica, amb el qual s'inicia la Quaresma)

festivitats, maneres de dir

El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit (S’explica tot sol)

setmana, festivitats

Els Carnestoltes donen voltes

festivitats

Enterrar la sardina (Acabar la festa del Carnestoltes)

maneres de dir, festa, animals

Ésser de la pell d'en Carnestoltes (Ésser molt bromista)

maneres de dir, festivitats

La carn que no es remou per Carnestoltes no és carn, que és fang (Critica els que no participen en la festa)

festa, festivitats

La carn que no fa moguda per Carnestoltes tira-la al rec (Critica els que no participen en la festa)

festivitats, festa

La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu (30 novembre) (Anuncia que serà copiosa o persistent)

oratge, mesos, festivitats, sants

Les bogeries que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)

amor, festivitats

Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)

festivitats, amor

Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)

festivitats

Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer (El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident)

festivitats, mesos

Nadal de huit a huit dies i Pasqua de mes a mes, Carnestoltes moltes voltes, Quaresma no tornes més

festivitats

Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges [truja = femella del porc]El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)

festivitats, animals, oratge

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada [esgarriada = perduda, extraviada] (El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)

oratge, festivitats, festa, animals

Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna (El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)

oratge, festivitats

Pel boig, tot l’any és Carnestoltes (Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància)

persones, festivitats

Pel dijous gras, carn fins al nas (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)

menjar, cos huma, festivitats

Pàgina 1 de 2.

El Refranyer