Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes
17 gener. Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot
Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust
1 novembre. El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts bateigs.
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, sovint portaven compromisos o fills no esperats que acabaven en disputes familiars per Tots Sants.
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
Nadal: 25 desembre. Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes. Aquesta dita popular catalana expressa el desig de perllongar les festes, l'abundància i la gresca (Carnestoltes, Nadal, Pasqua), mentre es rebutja el període de privacions i austeritat de la Quaresma. Es una exaltació de la disbauxa contraposada al període laboral i de dejuni.
És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
Nadal: 25 desembre. És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
3 febrer. Significa que el temps que fa el 3 de febrer s'espera que es repeteixi o determini el clima durant les festes de Carnaval i Setmana Santa. Si fa sol, sol fer bon temps; si fa fred o plou, s'espera temps inestable.
Nadal: 25 desembre. Sempre que s'acaben unes festes, automàticament ja pensem en les pròximes. Així doncs, quan s'acaben les de Nadal, la tendència és tenir la mirada posada en Carnestoltes i Pasqua. Entre Nadal i Carnestoltes més o menys hi ha unes set setmanes, ja que el Carnaval normalment se celebra al febrer.
Nadal: 25 desembre. [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues]. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendar
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
Aludeix al dinar abundant.
Critica els que no participen en la festa
Critica els que no participen en la festa
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bogeries" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bogeries o bromes" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bromes" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
[truja = femella del porc]. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre.
[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.
Nadal: 25 desembre. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre
Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància
Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer
Són moments d’alegria i desinhibició
Són moments d’alegria i desinhibició
17 gener. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Indica l'inici del període festiu i d'excessos abans de la Quaresma. Es tracta d'una frase tradicional que marca l'inici d'una època de celebracions, gresca i àpats abundants, especialment rellevant en moltes zones rurals on es fan fogueres i festes populars al voltant d'aquesta data.
Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals
És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril
Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes
Significa que si fa bon temps (sol) durant el Carnestoltes (febrer/març), probablement farà fred per Pasqua (abril), obligant a cremar llenya per escalfar-se. Té un sentit de prudència davant els canvis de temps, avisant que els bons moments (el sol) s'han d'aprofitar perquè els dolents (el fred) poden tornar.
1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
Es fa servir per comptar les festes i l'arribada de la llum. Sant Pau (15 gener): "Bromic". Porta boires i fred. Sant Antoni (17 gener): "Allarga la mà" perquè el dia ja ha crescut una mica. Sant Sebastià (20 gener): "Reganya les dents" pel fred viu que sol fer. Sant Vicenç (22 gener): "Rosega les crostes", indicant que ja estem a les acaballes del gener més dur. Carnestoltes: La festa boja que ho capgira tot durant tres dies. Sant Maties (24 feber): On finalment la nit i el dia s'igualen.
Ser un destarifat, una persona que no pot prendre's seriosament. Anar-se'n del cap
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes
Suggereix una correlació meteorològica entre el temps de Carnestoltes i el de la Pasqua, indicant que si plou en la primera festivitat, també ho farà en la segona. És part de la tradició oral d'oratge, on pluja en festes assenyalades augura més pluja en altres dates.
8 desembre. indica que la pluja el 8 de desembre (Puríssima Concepció) presagia un patró meteorològic plujós en les principals festivitats de primavera (Carnestoltes, Setmana Santa, i Resurrecció). Es tracta d'una creença tradicional que associa la inestabilitat hivernal amb la primavera.
La pluja per Pasqua es considera un indicador que el temps plujós o inestable continuarà o es repetirà en altres festes del cicle pasqual, com Carnaval (o Carnestoltes) i la Setmana Santa, sovint associat a la primavera inestable.
Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul