«carnestoltes» — 63 resultats
text: carnestoltes
+ Modifica la cerca
A Carnestoltes, bones voltes
Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
festivitats bona
A Carnestoltes, moltes voltes
Evoca la festa i la disbauxa prèvies a la Quaresma. És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes
festa festivitats
A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer
17 gener. Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot
festivitats mesos sants
Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!
La frase subratlla la caducitat de la gresca i la brevetat de l'alegria. Indica que els dies de bauxa, menjar gras i disfresses s'acaben, donant pas a un període de reflexió i dejuni. Per extensió indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció.
festivitats alegria
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
festivitats amor
Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
amor festivitats
Anar fet un carnestoltes
Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust
festivitats maneres de dir indumentària
Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
1 novembre. El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts bateigs.
festivitats
Ballades per Carnestoltes, batialles [o baralles] per Tots-Sants
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, sovint portaven compromisos o fills no esperats que acabaven en disputes familiars per Tots Sants.
festivitats
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
menjar mesos festivitats oratge
Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
oratge mesos menjar festivitats
Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit.
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
festivitats oratge plantes menjar mesos
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
festivitats oratge
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més
Nadal: 25 desembre. Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes. Aquesta dita popular catalana expressa el desig de perllongar les festes, l'abundància i la gresca (Carnestoltes, Nadal, Pasqua), mentre es rebutja el període de privacions i austeritat de la Quaresma. Es una exaltació de la disbauxa contraposada al període laboral i de dejuni.
festivitats
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes]
És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer
festivitats oratge
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festivitats
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Carnestoltes, dóna voltes
Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes
festivitats donar
Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor
festivitats
Carnestoltes, quinze voltes
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria noia, porta'm el porró
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
festivitats
Com és Sant Blai, per Setmana Santa i Carnestoltes
3 febrer. Significa que el temps que fa el 3 de febrer s'espera que es repeteixi o determini el clima durant les festes de Carnaval i Setmana Santa. Si fa sol, sol fer bon temps; si fa fred o plou, s'espera temps inestable.
festivitats mesos oratge sants
De Nadal a Carnestoltes tot el món va en tretze voltes
Nadal: 25 desembre. Sempre que s'acaben unes festes, automàticament ja pensem en les pròximes. Així doncs, quan s'acaben les de Nadal, la tendència és tenir la mirada posada en Carnestoltes i Pasqua. Entre Nadal i Carnestoltes més o menys hi ha unes set setmanes, ja que el Carnaval normalment se celebra al febrer.
festivitats
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
Nadal: 25 desembre. [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues]. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
festivitats
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià. Significa que el Carnaval, tant si cau aviat (de primer) com tard en el calendari, sempre se celebra durant el mes de febrer. S'associa sovint amb la Candelera (2 de febrer), indicant que el Carnestoltes ve poc després.
festivitats mesos
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Situa la festa del Carnaval immediatament després de la festivitat de la Candelera, marcant l'inici del període de disbauxa abans de la Quaresma.
festivitats mesos
Després de Sant Anton Carnestoltes són
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
festivitats mesos sants
Donar raó al gat, que farem Carnestoltes
Significa que s'ha de donar menjar abundant a tothom, ja que s'apropa una època de gresca, disbauxa i àpats copiosos. Antigament, en arribar aquestes dates, es feien grans festes i celebracions gastronòmiques on ningú podia quedar-se sense la seva part.
el bagul de les paraules oblidades
El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
S’explica tot sol
setmana festivitats
Els Carnestoltes donen voltes
Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes.
festivitats
Ésser de la pell d'en Carnestoltes
Ésser molt bromista
maneres de dir festivitats
La carn que no es remou per Carnestoltes no és carn, que és fang
Critica els que no participen en la festa
festa festivitats
La carn que no fa moguda per Carnestoltes tira-la al rec
Critica els que no participen en la festa
festivitats festa
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent
festivitats mesos oratge sants
Les bogeries que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bogeries" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
amor festivitats
Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bogeries o bromes" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
amor festivitats
Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bromes" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
festivitats
Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer
El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident
festivitats mesos
Nadal de huit a huit dies i Pasqua de mes a mes, Carnestoltes moltes voltes, Quaresma no tornes més
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
festivitats
Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
[truja = femella del porc]. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre. Fa referència a la necessitat que certes festes, fires o situacions (com la cria de truges) tinguin elements indispensables per ser completes o tradicionals, moltes vegades lligades al cicle lunar i a l'abundància.
animals festivitats oratge
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.
animals festa festivitats oratge
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Nadal: 25 desembre. Recull les condicions que es consideren "normals" o "ideals" per a cada cicle de l'any. La neu per Nadal es considera bona per a la terra i una benedicció. La pluja durant la Quaresma assegura la collita. El Carnestoltes es fixa en funció de la primera lluna plena de primavera (que marca la Pasqua). Per tant, el calendari lunar sempre determina aquestes festes i és habitual que hi hagi lluna durant les celebracions de carrer.
festivitats oratge
Pel boig, tot l’any és Carnestoltes
Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància
persones festivitats
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer
mesos festivitats festa
Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit]
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats vinya temps dia i nit
Per Carnaval tot s'hi val, per Carnestoltes quinze voltes
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats
Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats
Per Sant Anton, Carnestoltes són
17 gener. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Indica l'inici del període festiu i d'excessos abans de la Quaresma. Es tracta d'una frase tradicional que marca l'inici d'una època de celebracions, gresca i àpats abundants, especialment rellevant en moltes zones rurals on es fan fogueres i festes populars al voltant d'aquesta data.
festivitats mesos sants
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals
vinya festivitats mesos camp
Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones
És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril
oratge festivitats
Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes
parentiu festivitats
Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya
Significa que si fa bon temps (sol) durant el Carnestoltes (febrer/març), probablement farà fred per Pasqua (abril), obligant a cremar llenya per escalfar-se. Té un sentit de prudència davant els canvis de temps, avisant que els bons moments (el sol) s'han d'aprofitar perquè els dolents (el fred) poden tornar.
festivitats
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants
1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.
festivitats menjar riure/plorar
Sant Maties i Carnestoltes, poc es porten
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
animals festivitats mesos sants
Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies
Es fa servir per comptar les festes i l'arribada de la llum. Sant Pau (15 gener): "Bromic". Porta boires i fred. Sant Antoni (17 gener): "Allarga la mà" perquè el dia ja ha crescut una mica. Sant Sebastià (20 gener): "Reganya les dents" pel fred viu que sol fer. Sant Vicenç (22 gener): "Rosega les crostes", indicant que ja estem a les acaballes del gener més dur. Carnestoltes: La festa boja que ho capgira tot durant tres dies. Sant Maties (24 feber): On finalment la nit i el dia s'igualen.
festivitats sants dia i nit
Ser un carnestoltes
Ser un destarifat, una persona que no pot prendre's seriosament. Anar-se'n del cap
festivitats maneres de dir
Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
festivitats mesos oratge sants
Si per Carnestoltes estàs gras, per Pentecosta pentecostaràs [pentecostaràs = t’aprimaràs]
Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes
menjar festivitats
Si plou en Carnestoltes, per Pasqua també plourà
Suggereix una correlació meteorològica entre el temps de Carnestoltes i el de la Pasqua, indicant que si plou en la primera festivitat, també ho farà en la segona. És part de la tradició oral d'oratge, on pluja en festes assenyalades augura més pluja en altres dates.
festivitats oratge
Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
8 desembre. indica que la pluja el 8 de desembre (Puríssima Concepció) presagia un patró meteorològic plujós en les principals festivitats de primavera (Carnestoltes, Setmana Santa, i Resurrecció). Es tracta d'una creença tradicional que associa la inestabilitat hivernal amb la primavera.
festivitats mesos sants
Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa
La pluja per Pasqua es considera un indicador que el temps plujós o inestable continuarà o es repetirà en altres festes del cicle pasqual, com Carnaval (o Carnestoltes) i la Setmana Santa, sovint associat a la primavera inestable.
festivitats oratge
Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes
Ser hipòcrita
maneres de dir cos huma
Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes
Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul
amor persones