Refranys camp

No digues blat que no siga al sac, en casa i ben lligat (No avançar els esdeveniments abans que hi tinguen lloc)

consells, plantes, camp, casa

No diguis blat fins que el maig hagi passat

camp, plantes, mesos

No en passen cada dia (Es diu referint-se a la necessitat d'economia dels pagesos, considerant que no hi ha més que una collita cada any)

camp

No és bo el most, collit per agost (La verema s’ha de fer al setembre, ni abans ni després)

mesos, camp, vinya

No és bon juliol, si el raïm no té verol (Si fa el temps que toca, el raïm ha d’estar madur al juliol)

mesos, bona, camp, vinya

No és meua l'era; hi bati qui vol (Ho diuen per expressar indiferència i abstenció d'intervenir en una qüestió)

camp

No esser bo per a treure un marrà d'un blat (No tenir habilitat per a res)

animals, bona, camp, maneres de dir

No hi ha abril sense espigues (Els dies bonics es viuen amb la il·lusió d’un futur prometedor)

mesos, camp, plantes

No hi ha cap bon ametller, que no hagi florit el gener (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)

plantes, camp, mesos

No hi ha collita més esguerrada que la que no és sembrada

camp

No hi ha fira sense garbes (Es diu perquè les primeres fires són dins el maig, quan ja seguen ordis)

festa, camp

No hi ha més mala guerra que conrar la mala terra

camp

No hi ha pitjor veí que la terra a la vora del camí (Els camps o bancals que estan molt a la mà de tots solen ser desposseïts de fruits ben aviat)

persones, camp

No la veuràs mai cansada, terra que siga abandonada

camp

No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera... Mira que t’enganyaran!

vinya, persones, camp

No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port

oratge, plantes, camp

No t'estiguis de sembrar pels ocells i per les formigues (Les quimeres, les probabilitats o l’imprevisible no ens han de privar ni desviar de l’objectiu principal)

animals, camp

No totes les pagues cauen pel mes de juny (El camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria. I per extensió: vol donar a entendre que no totes les ofenses es vengen de seguida, sinó que tard o d’hora arriba l’oportunitat de fer-ho)

camp, diners, mesos

No totes les pagues cauen per sant Joan, algunes cauen tot l'any (24 juny) (El camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria)

sants, camp, mesos, diners

No tothom que sembra cull, però mai cull qui no sembra

camp

No tots els ocells, coneix el bon gra

animals, camp, bona

No vulguis el camp prop d'una riera, ni casa cantonera, ni dona balconera (Ho desaconsella perquè, quan no per un carrer, per l’altre, sol haver-hi soroll i es descansa malament. Quant a la dona que es complau de distraure’s o xarrar, poca feina fa)

persones, casa, camp

Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat (És l’inici dels freds hivernals i de la inactivitat al camp després de la sembra)

camp, mesos, oratge

Novembre temps d'abonar i afemar

camp, mesos, temps

Ocell espigoler, lluny del meu graner (Convé evitar els qui mengen molt perquè en resultarem perjudicats)

animals, camp

Octubre finit, raïm collit (La verema es fa comunament al setembre, però pot allargar-se fins a l’octubre com a tard)

plantes, mesos, camp

On hi ha sembrats hi ha perdius (Significa que on hi ha algun possible benefici a obtenir, no faltaran pretendents)

animals, camp

Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer (Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura)

oratge, oficis, camp

Pagés lluner, no ompli el graner [o mai féu bon paller] (Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura)

camp, oficis, oratge

Pagés, la bona col, pel juliol (Ja sabeu quan s’ha de collir)

mesos, oficis, camp, bona, plantes

Pasqua florida, bonicària complida (La pasqua floral és la més bonica perquè se celebra en la primavera, al contrari que l’altra, que se celebra en el fred Nadal)

camp, festivitats

Pasqua granà, la falç a la mà [granat o granós = espigat, que té gra o llavor] (Aquesta festivitat marca el moment de la sega dels cereals)

festivitats, camp, plantes

Pasqua marçal, home mortal i collita reial (Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març. Indici de misèria i de males collites)

camp, festivitats, mesos

Pasqua plujosa, anyada granosa (La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà)

oratge, festivitats, camp, any

Pasqua plujosa, collita abundosa (La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà)

festivitats, camp, oratge

Passar l'aladre davant dels bous (Deixar en un segon terme allò que és primordial)

maneres de dir, animals, camp

Passat Sant Lluc, sembrar no puc. (18 d'octubre)

mesos, camp, sants

Pel bon sementer, per Sant Bartomeu l'aigua primer (24 agost)

camp, mesos, oratge, sants

Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc

animals, camp, mesos, vinya

Pel febrer floreix l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)

mesos, camp, plantes

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà (És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança)

camp, mesos, menjar, treball, oficis

Pel febrer, guarda la palla al graner (Com que encara queda hivern per davant, cal reservar palla pels animals)

mesos, camp

Pel febrer, jornal sencer (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)

camp, mesos, treball

Pel gener cerca les soques, que pel febrer les cremaràs totes

foc, mesos, camp

Pel gener el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar [trascolar = transvasar] (Són els treballs que convé fer al llarg del mes)

vinya, mesos, camp

Pel gener mana la lluna, i pel juliol mana el sol (Els moments de màxima esplendor de cada astre regeixen i condicionen les activitats laborals de pescadors i camperols)

oratge, mar, mesos, camp

Pel gener pateix el bosc i el graner

plantes, mesos, camp

Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer

mesos, plantes, camp

Pel gener poda l'ametller

camp, plantes, mesos

Pel gener, floreix l'ametller (Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor)

mesos, camp, persones

Pàgina 15 de 27.

El Refranyer