1. Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada amb una obertura lateral en alguns models, que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 2. ela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
Ambdues coses fan que una persona es trobi millor i per tant, faci millor cara
Vol dir que la salut es manifesta amb el bon aspecte del qui la té
Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé
Que la gent necessita diners per estar perfecte i si no els tens pareix que no estàs sa del tot
Són les tres coses més preuades
Es diu perquè aquesta planta medicinal té moltes propietats curatives
Expressa una creença vulgar segons la qual la sang vessada en defensa de la religió deixa un senyal inesborrable en el lloc on ha caigut
L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any
A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia
Sant Feliu de Codines era terra de pinyonaires, d'aquí la dita: el ganxo per fer-les caure i el sac per transportar-les
Poblesalacantins de la comarca del Comptat
Al mes de juny s’acumulen collites i treballs al camp que obliguen molts propietaris de terres a llogar jornalers, fins al punt que els bracers escassegen
Sant Julià: 9 de gener. la Candelera: 2 febrer. Sant Vicenç: 22 gener. Es diu perquè Sant Julià ve immediatament després de les festes de Nadal, cap d'Any i els Reis.
Si ix ras el dia de Sant Pau Ermità –a finals del gener-, podem comptar que les collites seran bones
La pluja en aquesta data és escassa i fa més mal que bé a la fruita
Retret que es fa als santpolencs, perquè se'n senten agraviats
El 20 de gener encara fa massa fred per a estar massa temps al ras
Són els patrons protectors contra tals mals
Són els patrons protectors contra tals mals
Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener
Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener
La Candelera és l’última efemèride celebrada de l’hivern
És època de maltempsades
Ja és temps de maduració del fruit
És una recriminació a qui ha interpretat malament alguna cosa
Recipient molt gran, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascun dels seus extrems i que es posa damunt del llom d'una bèstia per a transportar càrregues diverses
Es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent
D'acord amb els dictats de la consciència
Denota que convé adaptar les coses a l'ús o a les proporcions degudes
Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se
Ser una casa o lloc ple de crits, baralles, desorde
1. Màquina composta de dos grans rodes engranades que, per mitjà de cadufs, eleva l'aigua dels pous o de les séquies. 2. Atracció de fira que consisteix en una roda molt gran amb seients
Significa que qui té negocis, camps... als quals dedicar-se, és com els casats, que han d’atendre les necessitats de si mateixos i d’altres
Es diu per indicar que quan una cosa es diu i es torna a dir, sol esser perquè hi ha part de veritat
Confirma que tot té un origen, un motiu, una raó de ser
1. Afirmar i assegurar d’una manera docta. 2. Prescriure el castic (a un acusat trobat culpable). 3. Decidir el resultat (d'una competició) abans del final.
Dita tòpica de Senyera, poble valencià de la comarca de La Ribera Alta, País Valencià.
Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Sèquia mare o sèquia major: La sèquia més ampla, que pren l'aigua directament del riu i la transmet a les sequioles per repartir-la als terrenys de regadiu. Sèquia fillola: Sèquia secundària, que pren l'aigua de la sèquia mare.
Ocórrer una cosa quotidianament o molt sovint