Refranys amb la paraula ià

Qui no té bèstia ni bou, no llaura quan vol

Qui no té els mitjans, no té les possibilitats

Qui no té cap o memòria, cames

Qui no se'n recorda de les coses a de fer molts viatges

Qui no té iaia, ell mateix s’alaba

Es diu de qui està pagat de si mateix i dels seus actes

Qui no té pa, somnia coques

Quan falta alguna cosa es valora el que el pot substituir

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

Qui no treballa, dorm a la palla (Que cal estalviar per al dia de demà )

Que cal estalviar per al dia de demà

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo [totxo = simple, bajoc, embadalit, curt]

Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans

Qui peca i s'esmena, bona via pren

Qui pel març fa el dia tres, fa tota la resta del mes

L’oratge és molt similar durant tot el mes

Qui per tot dia va bonic, o és molt pobre o és molt ric

Significa que per a anar sempre ben vestits, o cal tenir molts diners o cal tenir on demanar-ne

Qui persevera la glòria espera

Qui pesca un àngel pel març, mor aviat

Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills. [valencí = valencià, varietat de l’espècie]

Ve a significar que no és una planta longeva

Qui pledeja [o pleit vol armar] ha d'omplir [o ha de menester] tres sacs : un de papers, un de paciència i un de diners

Qui posa dents aviat, prest tindrà germanet nat.

Vol dir que el nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys.

Qui s'ho menja tot en un dia ho caga tot en una hora

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

Qui sap estalviar, no manca mai de res

És convenient d’estalviar

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal [camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]

Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

Qui sempre juga i mai no treballa, somnia

Qui somnia massa de nit no té assossego de dia

Qui sopa massa, somia molt

Les digestions pesades no deixen descansar bé

Qui tard s'alça, tot el dia trota [trotar = anar a pressa, afanyar-se]

Qui comença les coses tard es malhumora perquè li falta temps per fer allò que tenia previst de fer

Qui té ciència no es fia de l'apariència

Qui té consciència tot l'any, no mata porc per Nadal

Qui té cor piadós, se troba després afanós

Vol dir que l'excés de compassió pot dur disgusts a la persona compassiva

Qui té diligència, mai té fred

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat

És la constatació d’una realitat universal

Qui té duros fuma puros, qui té " rals" fuma Ideals Aquesta era una variant de la clàssica, que feia referència a la marca concreta de tabac.

Qui te fam ensomia en rotllos [o truites]

Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja

Qui té fam somia pa

És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà

Qui té gana somia pa

Expressió per a indicar que el desig o la necessitat fa vore les coses diferents de com són realment

Qui té roba és aviat canviat

Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

És una herba medicinal usual en infusions i en la paella

Qui té sénia i dona, no té hora bona

Qui té talent, tot li sembla pa [o Qui té talent, somia rollos]

Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la

Qui té un bon ruc, té una mala bèstia

És una opinió, encara que més val tenir que desitjar

Qui té vinya, té tinya [tinya = malaltia parasitària de la pell]

Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps

Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí [triaca o triaga = antic antídot contra els verins animals]

És fer d’una cosa bona una de roïna

Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any

Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

Qui tria s’enganya

Significa que sovint el qui cerca les coses millors s'equivoca i pren les menys bones

Qui va a fiar no tria

Se li diu a qui pretén una cosa diferent del que li ofereixen

Qui vol criats, que criï moixos

Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna

Qui vol mal al ca, ràbia li alleva

Qui vol mentir gran memòria ha de tenir

Qui menteix, se n’ha de recordar sempre de quina mentida ha dit, a qui, quan i per què si no vol ser descobert

Qui vol ser ric massa aviat, abans de l'any és penjat

Significa que el qui s'afanya a arreplegar diners per mitjans il·lícits, aviat sol acabar malament

Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

20 gener

Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig

Quin dia porta galvana? el que parteix la setmana.

Quina desgràcia de mare: tres filles monges i el pare frare

el bagul de les paraules oblidades

Ràbia de germans, ràbia de dimonis

1. Que per haver-se alterat químicament ha adquirit una olor i sabor especials desagradables. 2. Vi que per passament de molt de temps dins la bóta ha adquirit una olor i un tast especials que el milloren. 3. Existent des de temps molt antic 4. Mesquí, avar, escàs a donar. 5. Passat o fora de l'ús normal.

justicia

Raó i justícia no és tot u

Avenir-se i pactar és millor que litigiar en un jutjat i perdre el temps i els diners amb advocats

maneres de dir

Rata de sagristia

Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat

animals

Ratolí d’un sol forat, aviat és agafat

Indica l'inconvenient de tenir una sola manera de defensar-se dels perills o de les adversitats

diable oficis salut

Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén

déu maneres de dir

Reconciliar-se amb Déu

Deslliurar-se del pecat per la confessió

salut

Refredat ben suat i després purgat, aviat curat

maneres de dir

Refrescar la memòria [d'algú]

Renovar-li el record d'alguna cosa, fer-li present una cosa

camp

Rega torta, vianda a la porta

L’esforç, encara que es faça amb dificultat, dóna bon fruit

plantes salut cos huma

Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera

La regalíssia o regaléssia són les arrels de la planta, que, xuplada, calma el dolor i cicatritza l’úlcera estomacal

el bagul de les paraules oblidades

REGALÍSSIA

1. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats pectorals. 2. Trosset de l'arrel d'esta planta que es pot mastegar i xuplar. 3. Regal, ganga. 4. Regalíssia de moro. Extracte de l'arrel de la regalíssia, preparat per ebullició en aigua i que es presenta en forma de barretes negres.