`

Refranys amb la paraula ià

sants mesos oratge animals mar

Per Sant Sebastià, un pas de marrà. ( 20 gener)

El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit

oratge sants mesos animals

Per Sant Sebastià, un pas de milà (20 gener)

El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern

mesos oratge sants

Per Sant Sebastià, una hora el dia sol allargar (20 gener)

El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern

oratge sants mesos

Per sant Sebastià, una hora més de caminar. ( 20 gener)

El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit

sants mesos oratge

Per Sant Sebastià, una hora s’allarga ja (20 gener)

El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern

sants mesos animals

Per Sant Valerià, el tord ve i la griva se’n va (14 abril)

A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor

animals mesos mar sants

Per Sant Valerià, la guatlla a mar (14 abril)

Significa que davalla des dels sembrats de l’interior cap a la zona litoral

oratge mesos sants

Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora (22 gener)

El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga

oratge sants mesos

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora. ( 22 gener)

Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir i l'increment d'hores de sol

sants oratge mesos

Per Sant Vicent de la Roda, el dia ja allarga una hora (22 gener)

El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga

sants mesos oratge

Per Santa Agnès el dia s'allarga una hora més ( 21 gener)

La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern

animals menjar mesos sants plantes

Per Santa Caterina, l’enciam és gallina (25 novembre)

Aconsella consumir vegetals en substitució de les gallines que s’han matat o s’han venut després de l’època de posta i de cria

mesos animals

Per Santa Caterina, ven-te la gallina, i per Sant Sebastià, torna-la a comprar (25 novembre) (20 gener)

Recomana desfer-se de les gallines quan deixen de pondre i de criar per a estalviarse haver-les de mantenir durant mig any

festivitats llocs mesos

Per Santa Llúcia de la Bisbal, dotze dies abans de Nadal [13 desembre]

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

sants plantes mesos

Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva] (13 desembre)

Per aquest temps, les olives van madurant i adquirint consistència en oli i color

mesos oratge sants dia i nit

Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia (13 desembre)

Es refereix a les hores de sol a partir del 13 de desembre que s'incrementen molt poc a poc

sants mesos oratge

Per Santa Llúcia, un pas de puça. (13 desembre)

Es refereix a les hores de sol a partir del 13 de desembre que s'incrementen molt poc a poc

caça animals mesos festivitats

Per Santa Maria la guineu ja agafa una gallina (2 febrer)

La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal

sants mesos dia i nit

Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer)

Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna

oratge festivitats

Per Santa Maria, una hora més al dia (2 febrer)

Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan

animals mesos sants

Per Santa Mariana, vé l'ull de bou i se'n va la piula hortelana (26 maig)

Uns ocells immigren mentre que d’altres emigren segons la seua preferència climàtica

festivitats animals sants

Per Sta Llucia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. (13 desembre)

La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia

sants animals festivitats

Per Sta Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per St. Esteve, un pas de llebre (13 desembre) (26 desembre)

La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia

salut campana

Per tercianes, no toquen campanes

Significa que aquestes febres no són malalties mortals

persones

Per un punt se n'anà la meua àvia, i encara no ha tornat

Es diu per a demostrar la importància que pot tenir allò que algú pretén que no en té

llocs festa oficis

Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja

Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta

maneres de dir

Perdre les rialles

Agafar por, tenir gran temor

el bagul de les paraules oblidades

PERNOLIAR

Extremunciar. Administrar la unció dels malalts

mar

Pesca d'altura, no és per criatura

La navegació en alta mar és cosa d’adults experts, i encara així en moren

el bagul de les paraules oblidades

PÍFIA

1. Cop en fals, errada, cosa desencertada. Espifiar-la: Cometre un error. Fallar el cop. Fer pífia: Sortir malament, tenir un mal resultat. 2. Picardia, engany en el joc. 3. Malmetre's, anar-se'n a mal viatge. Anar-se'n a la pífia [una cosa]: Fer-se malbé. Engegar [o Enviar] a la pífia: Enviar algú a mal viatge, engegar-lo iradament.

dites

Pitjor és el remei que la malaltia

Significa que, a vegades, per intentar evitar un perjudici, ens procurem un mal més gran

riure/plorar maneres de dir

Plaga de la parròquia

Home extremadament divertit, que fa riure molt la gent

maneres de dir parlar

Plat del dia

Assumpte d'actualitat, que és objecte predominant de les converses

plantes mesos oratge

Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

oratge sants mesos

Pluja per Santa Quitèria, la collita i la misèria. (22 maig)

La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica

diable maneres de dir

Pobre diable

Pobre home, infeliç, persona de poca vàlua o de poca categoria social

el bagul de les paraules oblidades

POCA-SUBSTÀNCIA

Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny.

maneres de dir diners

Podria tancar el pa sota una xicra

Es diu d'una persona o gent molt pobra

mesos festivitats animals

Polles agostines, per Nadal, gallines [polla = jove gallinàcia entre poll i gallina]

Allò que no és aprofitable a l’agost donarà el seu rendiment a l’hivern, quan hi ha més precarietat

animals

Polleta d'aigua, molta ploma i poca substància

Es diu d'una cosa ostentosa però que té poca substància.

mort maneres de dir

Pondre-se-li el sol al migdia [a algú[]

Morir-se-li un ser apreciat o protector

diners animals

Porc fiat [o «comprat a espera], tot l'any gruny

Vol dir que els deutes donen moltes preocupacions al deutor